El sector de la cultura és un dels més tocats pels efectes de la pandèmia i els joves artistes viuen mesos complicats. Molts han vist la seva trajectòria estancada pels tancaments dels esdeveniments culturals i la impossibilitat d’acomplir els objectius que tenien per aquest any. Si habitualment ja és difícil fer-se lloc en el món artístic, en plena pandèmia molts joves es troben en una situació d’incertesa excepcional. El confinament durant la primera onada de la pandèmia va ser un cop dur, però van recuperar les esperances amb la reobertura de la majoria de sectors. Ara, davant les noves restriccions, han tornat a veure alterats els seus plans.
És el cas de la Mireia Tarragó, soprano i membre del cor de la cambra del Palau de la Música. El 2017 va acabar els estudis i a partir d’aleshores ha actuat en diferents concerts. Aquest any tenia programats diversos esdeveniments, inclòs un festival de música antiga als Pirineus previst per al juliol. Però a l’abril ja li van comunicar que no es podria celebrar, almenys, fins al 2021.
Malgrat la tornada de les actuacions durant l’estiu, les noves restriccions han compromès novament la seva agenda: “El 31 d’octubre tenia un concert amb el cor de la cambra del Palau de la Música, però es va haver de suspendre el dia abans”. Per això, demana “que les decisions no es prenguin amb tan poca antelació i que a última hora et diguin que no”. La manca d’ingressos l’ha obligat a “estalviar amb els diners de concerts previs”, però ni així pot seguir endavant i, per això, necessita l’ajuda econòmica dels seus pares.
El sector de la dansa també s’ha vist igualment afectat. El Juan Montobbio és un jove ballarí de 17 anys que va iniciar-se en el món del ballet als vuit. Després de molt temps formant-se, enguany volia fer el salt al món professional i començar a actuar a l’estranger. La pandèmia, però, el va obligar a quedar-se a Barcelona i a allargar el seu aprenentatge al grau superior de l’escola Corella Academy. “Aquest any hauria d’haver començat a treballar com a ballarí, però com que els teatres i les companyies estan tancades, m’he de quedar a l’escola”.
Tot i així, li ha sorgit la que serà la seva primera oportunitat laboral a Pennsilvània. “M’han contractat al Pennsylvania Ballet i espero poder-hi anar al febrer”, assegura esperançat. Aquests últims mesos han estat difícils. Els ballarins han hagut d’entrenar des de casa, amb les complicacions que suposa. “Els professors es van implicar molt”, admet. Però, de nou, l’escola va haver de tancar dues setmanes de novembre i esperen amb neguit l’evolució de la pandèmia.
