El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposa un recorregut artístic per indagar en els punts en comú i en les diferències entre el feminisme radical que va sorgir durant els anys 70 i les mil i una cares del feminisme actual. D’aquesta multiplicitat de discursos i visions envers el feminisme sorgeix el projecte Feminismes, en plural, que inclou dues exposicions: “L’avantguarda feminista dels anys 70” i “Coreografies de gènere”.

El feminisme dels 70

La primera conté més de 200 obres de 73 artistes d’Europa, l’Amèrica del Nord i el sud i d’Àsia, artistes nascudes entre els anys 1929 i 1958 que van ajudar a reescriure el cànon de la història de l’art: “L’objectiu del projecte és donar un context històric al moviment feminista actual, que és molt jove, i traçar línies de continuïtat i de ruptura. Als anys 70 es parlava d’avantguarda feminista. Les dones volien deixar de ser objectes a dins del món de l’art a dins dels museus, volien entrar als museus com a subjectes i com a artistes”, explica la directora del CCCB, Judit Carrera.

Una de les artistes d’aquesta generació és Marisa González. Presenta l’obra ‘Serie violencia mujer. La descarga, Mary Beth Edelson’, que explora el dolor femení en les dictadures. González recorda que als anys 70 les artistes que volien indagar en l’art de denúncia feminista ho van haver de fer sense referents: “Érem pur sentiment, pura resposta emocional, no teniem referents ni escrits teòrics”.

La pluralitat del feminisme actual

El recorregut continua amb l’exposició “Coreografies del gènere”, en què artistes actuals reflexionen sobre el feminisme però des d’una perspectiva més global i lligada a lluites contra altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia o la transfòbia. Anna Irina Russell i Txe Roimeser hi exposen una instal·lació interactiva que respon al nom de ‘Susi’. Permet jugar a la creació d’identitats però trencant amb allò establert, rebentant els límits fins que les identitats, els cossos i les veus acaben sent quelcom inesperat. El projecte Feminismes es completa amb taules rodones, recitals poètics i un cicle de conferències que començarà al setembre i s’allargarà fins al desembre.