El francès és un d’aquells idiomes que tenen una paraula concreta, “flâneur”, per definir algú que passeja sense pressa ni objectiu, simplement pel gust de fer-ho. I en aquest art deambulatori, el Jordi Corominas hi té el peu trencat. Tant, que li ha dedicat un llibre sencer. ‘Paràgrafs de Barcelona’ (Àtic de Llibres, 2019) és un itinerari que barreja història, arquitectura i vida de barri, amb els pensaments i les vivències caminades de l’autor. La seva és una mirada gairebé detectivesca que es fixa en anècdotes i detalls que passen desapercebuts per als qui trepitgen el carrer com un simple lloc de pas.
Al llarg de centenars de paràgrafs encadenats, Corominas va dibuixant un recorregut desordenat, ple de salts en l’espai temps, que el porta pel passat, el present i el futur de moltes Barcelones diferents. Per descobrir-les, l’autor ens convida a espolsar-nos la “mandra” que diu que tant caracteritza els barcelonins i a caminar mirant cap amunt per reconciliar-nos amb la màgia de la quotidianitat. I cada passa que fa és un argument més que sosté la seva tesi: “passejar és la llibertat més pura que existeix”.
Periodista, escriptor i performer
El guinardorenc Jordi Corominas (Barcelona, 1979) ha publicat anteriorment novel·les com ‘José García’, assaigs com ‘Barcelona 1912: el caso Enriqueta Martí i llibres de viatges com ‘El último libro de la vieja Europa’. Ha recollit els seus articles sobre la qüestió catalana a ‘Diario del Procés’ i traduït la poesia de Jean Cocteau a ‘La mentira que siempre dice la verdad’. En la seva vessant poètica i performàtica destaca el projecte d’experimentació ‘Loopoesia’.
