Hi ha dos mots primordials que s’ho mengen tot per Sant Jordi: el llibre i la rosa. Girarem els fulls de llibre i en desentrellarem totes les històries que puguem descobrir-ne. Quin és l’origen d’aquesta paraula?

La primera pàgina de “llibre”: l’origen 

La primera pàgina de la paraula llibre ens explica qui és el seu ancestre. L’avi de llibre és la paraula llatina LIBER, LIBRI i podem dir que el seu origen és ben literal. Tal com diu Joan Coromines, LIBER era la part interna de l’escorça que els romans utilitzaven per escriure: 

“[…] pròpiament part interior de l’escorça d’una planta, que els romans varen usar a manera de paper”

La primera aparició de “llibre”, en un llibre 

Segons Coromines, una de les primeres aparicions destacables de la paraula llibre va ser al segle XIII a les cròniques del rei Jaume I, també anomenades Llibre del Feyts: 

“Per tal que els hòmens coneguessen e sabessen can hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nos havíem feyt ajudan-nos lo Senyor poderós… lexam aquest libre per memòria, a aquels quin volran hoir de les gràcies  […] e per dar exempli ”


Com és que hi surt libre i no llibre? Aquest pas d’ela a doble ela és un canvi fonètic molt important i característic del català. 

La construcció de “llibre” 

Si ens hi fixem, LIBER-LIBRI comença per ela i, en canvi, llibre, per ela doble (o ela palatal). És a dir, una ela inicial llatina va passar a pronunciar-se com una ela doble en català, fenomen que en fonètica s’anomena palatalització de la ela inicial llatina. Aquest canvi històric —del qual ja hi ha indicis al segle IX— va ser tan regular que s’ha descrit com una norma, és una llei fonètica del català i un dels trets característics de l’evolució de la nostra llengua.

Els mots que presenten aquest canvi fonètic són del grup anomenats “patrimonials”, que vol dir que parteixen del llatí vulgar i que han anat evolucionant històricament fins arribar als nostres dies. 

Què vols saber del Sant Jordi 2024?