En temps de confinament pel coronavirus, l’ús de les xarxes socials i la tecnologia s’ha disparat. És tant l’ús que se n’està fent que algunes plataformes ja han abaixat la qualitat de transmissió dels seus continguts per no arribar a un col·lapse. També el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir fa uns dies que el trànsit de dades s’havia incrementat en un 80 % en temps de confinament.

Però quin us s’ha de fer d’internet i les xarxes socials? Ens resolem els dubtes amb Frederic Guerrero-Solé, professor agregat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

 

  • Quin ús s’ha de fer d’internet i les xarxes socials?
    S’ha de fer servir el sentit comú i fer una dieta mediàtica equilibrada. Les xarxes socials i internet serveixen com a fonts de socialització en temps de confinament: fer reunions virtuals, converses virtuals, participar en les xarxes socials…

 

  • Quins continguts s’han de veure preferiblement?
    El millor és la diversitat de continguts i no obsessionar-se a informar-se tot el dia sobre el coronavirus. Tampoc és bo mantenir-se aïllat sobre aquesta situació i tots hem d’estar-ne al cas. Cal evitar les fonts no contrastades. Dins de la dieta mediàtica cal alimentar-se de bones fonts oficials, mitjans en el quals un ja té confiança, i evitar notícies falses i rumors. No s’ha d’abusar de continguts d’entreteniment perquè ens aïllen socialment.

 

  • Són imprescindibles les xarxes socials durant aquests dies?   
    Les xarxes socials no són imprescindibles per passar el confinament, però son molt útils. Són unes bones eines, però s’han d’utilitzar amb mesura. Són molt importants per a la socialització. La sort que tenim en aquest confinament és que tenim tecnologia per no quedar aïllats socialment. La tecnologia ens permet tenir xarxes de suport emocional com el WhatsApp i converses privades o públiques a les xarxes socials.

 

  • Quin paper té Twitter?       
    És la xarxa social del moment, de quan passen les coses: les emergències, les crisis, i on trobem l’actualització constant. Ens permet compartir coneixement, discutir sobre la pandèmia i fer docència a distància. És bo que de tant en tant dibuixem les xarxes com a tecnologies útils. És molt important perquè ens serviran en un futur per veure com ha canviat l’estat d’ànim durant les dues primeres setmanes de confinament. Primer la gent estava més animada i ara ja no tant. Podrem fer estudis sobre l’evolució de les actituds i les emocions durant el període del confinament.

 

  • Estem sobreinformats a les xarxes?   
    Depèn. Hi ha qui sí i hi ha qui no. Tots hem passat per un procés adaptatiu i hem anat de més a menys. A l’inici de la crisi vam començar estant-ne més informats i ara ho estem una mica menys. Ara gestionem més el temps que dediquem a estar exposats a les xarxes. El problema de la sobreinformació és estar mal informats.

Guerrero-Solé explica que hi ha altres coses que ens poden ajudar a passar el confinament i que no són ni internet ni les xarxes socials. I adverteix que “passar 12 hores al davant de pantalles és una cosa nefasta”.