A mitjans de febrer, el dia 12, es va anunciar la cancel·lació del Mobile World Congress 2020 pel risc de contagis per coronavirus. La decisió es va prendre enmig d’un debat intens sobre si la mesura era exagerada o necessària.

Va ser la primera afectació de la covid-19 a casa nostra tot i que encara no s’havia registrat cap persona infectada a Catalunya. De fet, les autoritats i alguns experts van arribar a treure ferro a la qüestió i van dir que el coronavirus era menys letal que la grip i que hi havia poc risc que arribés al territori.

Menys de dues setmanes després, el 25 de febrer, el Departament de Salut va anunciar el primer positiu a casa nostra. Des de llavors, el virus ha guanyat terreny i ha creat un efecte bola de neu que, de moment, ens deixa un balanç de més de 10.000 malalts i més de mig miler de morts.

El primer cas

La primera malalta per coronavirus a Catalunya va ser una dona que havia viatjat al nord d’Itàlia, la regió llavors més castigada deixant de banda la ciutat de Wuhan, origen de la propagació del virus. En aquell moment, Salut va preveure un degoteig de casos en les setmanes posteriors però va enviar un missatge de tranquil·litat deixant clar que es tractava de casos importats d’altres països. Això sí, els responsables van avisar que si començaven els contagis locals, la situació canviaria.

L’estratègia, doncs, consistia a aïllar els contactes dels infectats per evitar casos nous. Tot plegat va generar nombrosos dubtes entre la ciutadania, que va col·lapsar el 061, i es va produir una reacció en cadena a còpia de cancel·lacions i ajornaments de grans esdeveniments com la Marató de Barcelona i el saló Alimentaria.

Primera mort a Catalunya

10 dies després de localitzar el primer cas de coronavirus a Catalunya, va arribar la primera mort. El 6 de març es va produir la defunció d’una dona de 87 anys amb una patologia prèvia i infectada pel virus. En aquell moment, ja hi havia registrats mig centenar de positius i el coronavirus s’escampava i, fins i tot, va obligar a confinar una part del govern municipal, inclosa l’alcaldessa, Ada Colau.

Declaració de la pandèmia per part de l’Organització Mundial de la Salut

La setmana del 9 de març els casos a casa nostra van començar a enfilar-se i el dia 11 ja hi havia 125 malalts i tres morts. Aquella jornada l’Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia. La reacció es va fer visible en forma de mesures de contenció per part de les administracions. Aquell mateix dia es van prohibir les concentracions de més de 1.000 persones i es van començar a tancar equipaments municipals.

L’endemà es va decretar el confinament d’Igualada i altres poblacions de l’Anoia per un brot descontrolat i la setmana va acabar amb el tancament dels centres educatius, que ja no van obrir el divendres 13.

Un dia més tard, l’Estat espanyol va declarar l’estat d’alarma durant dues setmanes i el confinament general de la població, que, des d’aleshores, només pot sortir al carrer a comprar productes de primera necessitat, treballar, fer visites mèdiques o tenir cura de persones dependents. També es va prohibir l’entrada de creuers als ports espanyols i uns dies més tard es va anunciar la restricció durant 30 dies dels vols no imprescindibles.

Aquella setmana va acabar amb la corba d’afectats per coronavirus accelerada amb 903 infectats, set vegades més que una setmana abans, i una dotzena de morts.

Primeres altes i sancions per incomplir el confinament

La setmana del 16 al 22 de març els positius es van tornar a disparar dels 1.394 de dilluns als 5.925 de diumenge i 245 morts. En l’àmbit polític van créixer les divergències entre el Govern espanyol i la Generalitat, que, en més d’una ocasió, ha reiterat que el confinament hauria de ser més estricte. Les notícies positives aquells dies van ser que un total de 82 pacients van rebre l’alta i que va començar el primer assaig clínic a Catalunya per tractar la covid-19.

L’inici del confinament va derivar també en una pressió policial per sancionar tots aquells que se salten l’estat d’alarma. També es va anunciar que Salut agafava el control dels centres sanitaris privats per plantar cara a l’emergència sanitària i es van produir les primeres mostres de solidaritat de la ciutadania amb els sanitaris. En paral·lel, per tal de contrarestar els efectes nocius de la pandèmia en l’economia, l’Estat va anunciar la injecció de diners i també ho van fer l’Ajuntament i la Generalitat.

Mossos a Collserola fent controls

15 dies més d’estat d’alarma

Diumenge 22 el Govern espanyol va decidir allargar l’estat d’alarma com a mínim fins a l’11 d’abril i es va donar pas a la pitjor setmana fins ara. Tot i el confinament, les mesures encara no s’han traduït en resultats mèdics que facin baixar la corba de la pandèmia. Els infectats han crescut exponencialment fins a més de 10.000 i els morts superen ja el mig miler a Catalunya. Des de l’òptica sanitària, el que més preocupa és la manca d’equips de protecció que ha denunciat el personal que atén els malalts i la situació d’estrès del sistema de salut.

La falta de seguretat també l’han donat a conèixer altres col·lectius exposats al virus com la policia i el personal de les residències de gent gran. Com a reacció, les administracions han comprat equips de mascaretes i bates impermeables. També la població s’ha organitzat per fabricar-ne i s’han fet iniciatives per elaborar respiradors, que són necessaris als centres hospitalaris. A més, s’estan preparant diversos hotels com a hospitals improvisats i la Fira de Montjuïc ha habilitat un pavelló com a hospital de campanya.

fira barcelona coronavirus