Quan fa dues setmanes de l’explosió i posterior incendi al número 73 del carrer de València, als veïns que hi vivien i en van ser desallotjats encara els costa pair els fets. L’incendi va començar al bar dels baixos però es va propagar i va afectar fins a vuit finques. L’estructura del número 73 en va quedar greument afectada i per això els 16 veïns encara no han pogut tornar a casa i, segons preveuen, trigaran encara a poder-ho fer. “15 dies després encara estem en xoc, és difícil trobar-te fora de casa teva de cop i acceptar que no tens res”, ha explicat al programa ‘bàsics’, de betevé, Iliana Garcimarrero, veïna i presidenta de la comunitat de València, 73.

Les assegurances particulars els ofereixen un pis de substitució

Les 16 persones que no han pogut tornar a l’immoble viuen ara en pisos i cases de familiars i coneguts, mentre, segons expliquen, estan negociant amb les asseguradores particulars un pis de substitució. “A la majoria dels veïns les assegurances respectives ens ofereixen un pis de substitució mentre no es rehabiliten els nostres i s’han ofert a pagar el lloguer”, ha explicat Garcimarrero.

Aquesta última setmana ja ha començat la rehabilitació de la finca. “De moment s’estan reconstruint els murs que flanquegen l’edifici”, ha explicat la veïna, que també ha concretat que bona part del pis “està cremat i, sobretot, fumat”. L’incident els va destrossar l’entrada “per l’efecte xemeneia que va fer l’explosió pel pati de llums, que va rebentar la porta de fusta i els vidres”. “Ha quedat tot fatal”, ha afegit Laia Cardona, filla de Garcimarrero, que també vivia al pis.

Els veïns de l’edifici incendiat del carrer de València no poden tornar a casa

“Vam marxar sense res, només amb una ronyonera i el gat”

Preguntades sobre com van viure les primeres hores de l’incendi, Garcimarrero i Cardona han explicat que la primera cosa que van agafar “van ser el mòbil per trucar al 112 i les claus per pujar al terrat, sense pensar que el celobert faria un efecte xemeneia i hi pujarien boles de foc”. Recorden que “els veïns cridàvem, també els dels edificis del davant. El 112 estava col·lapsat, però els Bombers van arribar bastant de pressa, tot i que el temps allà dalt ens passava molt lent”.

Cardona, en el seu cas, ha afegit que va sortir “sense gairebé res, només amb una ronyonera i el nostre gat”. No va poder entrar al pis a recollir les pertinences fins a la setmana següent, un moment que diu que va ser “molt xocant, cap habitació està bé i veure molts dels nostres objectes destrossats és penós”.

“Amb la propietària del local la comunicació era complicada”

Garcimarrero ha afirmat que la relació que tenien amb la propietària del bar de la planta baixa de l’edifici, que va ser el focus de l’incendi, era mínima. “Amb la propietària del bar no hi havia gaire comunicació, no parlem el mateix idioma i era molt difícil tenir-hi una conversa”, ha conclòs.

Amb tot, les veïns han enfortit lligams. “Ja érem un veïnat molt cohesionat i ara, encara més. Anem tots a l’una amb la idea que el nostre habitatge torni a ser el millor possible”, esperen les veïnes afectades.