Des que el 2015 va entrar al pis del carrer de les Agudes, a Ciutat Meridiana, ha viscut ni més ni menys que set intents de desnonament. La Suanny Norely va esquivar el darrer llançament a principis d’octubre i sembla que ja no haurà de passar de nou per aquest tràngol. Si tot avança segons el previst, s’acollirà al programa Reallotgem de la Generalitat i podrà quedar-se de lloguer a l’habitatge del BBVA que ocupa.
Ara bé, des que li ho van comunicar, encara no s’ha concretat res en ferm ni disposa de cap document oficial. “Estic nerviosa… m’han dit [a l’Oficina Municipal de l’Habitatge de la Zona Nord] que de desnonaments ja no me n’arribaran més perquè estic dins del pla. Tant de bo sigui de veritat i ho compleixin!”, relata. Justament el sentiment de recel a tota política d’habitatge és el que es respira al barri.
Filiberto Bravo, de l’AV: “Es riuen de nosaltres”
El cert és que la de la Suanny és una de les poques famílies de Barcelona que tenen un peu al programa Reallotgem, que el govern català va ampliar a l’estiu. El pla preveu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya pagui el lloguer a famílies vulnerables al límit de l’expulsió. Però, segons els números de l’Ajuntament, de les 635 ordres de llançament rebudes pels equips municipals entre setembre i novembre, tant sols s’ha pactat en 24 casos.
A parer de Filiberto Bravo, el balanç demostra que la mesura és insuficient i té massa requisits. “Són moltes les persones de Ciutat Meridiana que esperen un pis. El mes passat vam tenir 11 intents de desnonament en un sol dia, tot i la moratòria de l’Estat, en un barri de 10.000 habitants. Es riuen de nosaltres… si no tens papers, no pots accedir ni al Reallotgem, ni a res; i hi ha una gran quantitat de gent sense papers“, lamenta el president de l’associació veïnal.
La solució principal: erradicar les feines “d’esclaus”
A Nou Barris hi ha fins a 96 famílies que esperen un pis de la Mesa d’Emergència i Ciutat Meridiana és un dels punts que més pateix el problema de l’habitatge. Si no s’hi posa remei, Bravo alerta que “el barri petarà”. Entre les propostes que se li acudeixen, Filiberto en destaca una: “La solució principal és que els veïns puguin accedir a una feina digna. Ara treballen com esclaus… per guanyar 400 o 500 € al mes. No es pot viure així“, sentencia.
Precisament aquest és el cas de la Suanny Norely. Mare sola amb dos fills menors d’edat, només aconsegueix feines temporals que s’allarguen com a màxim dos o tres mesos. De fet, ara treballa tan sols mitja jornada en un supermercat de la Vila de Gràcia, gràcies a la recomanació d’una amistat. Per això, malgrat la incertesa, agraeix l’oportunitat que, si tot va bé, li brindarà el Reallotgem.
Què és el programa Reallotgem?
El govern català va posar en marxa el programa Reallotgem el 2020 i en va ampliar els supòsits a l’estiu d’aquest any amb l’objectiu de reduir els casos de desnonament i escurçar l’espera de les meses d’emergència. Entre altres coses, la mesura preveu que, d’acord amb la propietat, l’Agència de l’Habitatge pagui el lloguer de manera temporal a llars vulnerables al límit de l’expulsió i puguin, així, quedar-se al pis.
Qui s’hi pot acollir són famílies amb ordre de desnonament fixada en un termini de 30 dies i que disposen d’un informe favorable de la Mesa d’Emergència, és a dir, que tenen dret a un pis social però encara l’esperen. En els casos en què hi ha ingressos, els beneficiaris del programa autonòmic paguen una part del lloguer. El contracte se signa per un període de cinc o set anys.
