Des que la moratòria de l’Estat (per evitar desnonaments durant l’estat d’alarma) va entrar en vigor, a Barcelona s’han aturat nou de cada 10 desnonaments a famílies vulnerables. El darrer informe dels equips d’habitatge de l’Ajuntament revela que, entre el 18 de gener i el 28 de febrer, de les 450 ordres de llançament dictades a la ciutat, 418 no s’han acabat executant, és a dir, el 93 %. Segons el consistori, el decret estatal ha permès que el 80 % dels desnonaments es paralitzessin abans que la comitiva judicial truqués a la porta dels afectats.

Les gairebé 500 ordres emeses han afectat 1.592 persones, 589 de les quals eren menors. L’Ajuntament reclama que la moratòria que prohibeix desnonar famílies vulnerables durant l’estat d’alarma s’allargui més enllà del 9 de maig, almenys fins que s’aprovi la llei estatal d’habitatge. La regidora d’aquesta àrea, Lucía Martín, insisteix que la norma nova hauria d’incloure els supòsits de la moratòria i ampliar-los. Per exemple, obligant els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar.

Treballadors municipals a l’Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu

D’altra banda, el document revela que en el 77 % dels casos el llançament s’ha paralitzat gràcies la mediació de la unitat antidesnonaments i les oficines d’habitatge, que han negociat un acord amb la propietat. Dels 418 llançaments parats, en la meitat el propietari és un gran tenidor i dels que han tirat endavant, la majoria d’afectats estaven ocupant un habitatge d’un petit tenidor, fet que la moratòria no recull.

Quan el decret acabi, els llançaments vindran “de cop”

Precisament els equips municipals que treballen a les oficines d’habitatge afirmen que el decret de l’Estat és efectiu i que els dona marge per arribar a acords o trobar una llar alternativa als afectats. Ara bé, reconeixen que està lluny de ser una solució definitiva. “Ens dona més temps per ajudar la família, però és veritat que els procediments es reactivaran quan acabi l’estat d’alarma. Per tant, els tindrem tots de cop, això és cert“, diu Anna Soler, cap del departament d’Ús Digne de l’Habitatge.