Fins i tot quan no hi ha sobre la taula un concurs per buscar nou emplaçament o prorrogar Barcelona com la seu del Mobile World Congress (MWC), el temor que marxi el congrés de la ciutat torna a aflorar. Aquest cop ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui ha plantejat que vol anar “darrere el Mobile”. Barcelona ja ha respost a la presidenta que es dediqui a buscar congressos nous “en lloc de robar idees”. Però d’ençà que Barcelona acull el MWC, hi ha hagut altres factors que sí que han fet repensar a la GSMA, l’empresa organitzadora, la seu barcelonina.
El canvi de govern
Abans de les eleccions que van fer Ada Colau alcaldessa, els comuns havien expressat dubtes del benefici real que comporten grans congressos com el Mobile al conjunt de la ciutadania: “La política de grans esdeveniments de la ciutat pot portar molts diners, molts pocs dies, per a uns sectors molt determinats, però en realitat no és un model sostenible per a la ciutat“, va expressar Colau el febrer del 2015 en una entrevista a RAC1. Un cop amb nova alcaldessa, un dels primers actes que van unir govern i oposició (a excepció de la CUP), va ser l’escenificació del compromís per prorrogar el Mobile fins al 2023. Poc després, la GSMA va segellar la continuïtat del congrés a la ciutat.
Les vagues del metro
Les reivindicacions laborals dels treballadors del metro també han marcat el Mobile. Des que va arribar a Barcelona, l’any 2005, els sindicats han aprofitat aquest esdeveniment de ressò internacional per pressionar l’Administració en les negociacions en tres ocasions. L’edició més crítica va ser l’any 2016, amb un col·lapse de trànsit que va posar a prova la paciència d’alguns congressistes. El director de la GSMA, John Hoffman, va mostrar el seu enuig absentant-se de la passejada inaugural amb les autoritats.
Les envestides de Madrid
Aquell mateix any, la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va posar a disposició de l’organització del Mobile les infraestructures de Madrid: “M’encantaria que vingués a Madrid i ho intentarem d’aquí a uns anys”, va assegurar Cifuentes en una entrevista a Televisió Espanyola. El cert és que ciutats com París, Amsterdam, Colònia, Munic i Milà van presentar candidatura per competir amb Barcelona, i també han estat en òrbita Xangai i Dubai.
La inestabilitat política
Una setmana després de les càrregues policials de l’1-O i les protestes posteriors, la GSMA va emetre un comunicat breu en què explicava que l’empresa estava “avaluant qualsevol impacte potencial per a la Mobile World Capital”. En la presentació de l’edició següent, el febrer del 2018, John Hoffman va tranquil·litzar les institucions i empresaris i fins i tot els va demanar fer un exercici d’autoconfiança. El cert és que posteriorment va explicar que ja tenien “dues localitzacions potencials” preactivades en cas que haguessin estat necessàries per a l’edició del 2018.
