L’ús de màscares anticontaminació redueix la inhalació de partícules més d’un 40 %

L’eficàcia de les mascaretes anticontaminació que fan servir els ciclistes depèn de com s’ajusta a la cara i no tant del material del qual està feta. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat un estudi fet pel CSIC, amb la col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), que ha exposat al programa ‘bàsics’ el president del BACC, Carles Benito. Segons el màxim responsable del BACC, “les millors màscares són les que duen tres capes” de filtres.

Els investigadors detallen que “l’estudi fet pel CSIC i amb la col·laboració del BACC ha estat pioner”, recorda Benito, que ha afegit que “són útils”. En aquest sentit, segons ha admès el director del BACC, la certificació que porten actualment les màscares fa referència als filtres i no pas al disseny global de la màscara. Aquesta circumstància, diu, pot suposar un problema, perquè el rostre de cada persona és diferent i, per tant, “la manera com s’ajusta la màscara també varia d’una persona a una altra”. Així, els científics recomanen “buscar la màscara que millor s’ajusti a la cara i que tingui certificació EN149 i vàlvules d’exhalació que facilitin la sortida de l’aire”, ha explicat el president del BACC.

L’ús de màscares redueix l’exposició a la contaminació per PM2,5 més d’un 40 %

D’acord amb l’estudi, l’ús d’una màscara “redueix l’exposició a les micropartícules -les PM2,5- en un 46 %, per una mascareta que pot costar 20 euros”, explica Carles Benito. De l’estudi del CSCI també se’n desprèn que les màscares només aconsegueixen reduir en un 15-20 % la pol·lució en el cas del carboni negre o partícules ultrafines, perquè són més petites que les de PM2,5.