La cua de famílies de Barcelona que esperen un pis social de la Mesa d’Emergència no para de créixer. Segons les dades més recents del Consorci de l’Habitatge de la ciutat —integrat per l’Ajuntament i la Generalitat—, si al setembre eren 605 famílies, ara ja arriben a les 645. On hi ha més persones pendents d’una llar és als districtes de Sant Martí (132) i Sants-Montjuïc (131), i els segueixen Nou Barris (96) i Ciutat Vella (96).
Capgirar el col·lapse de la Mesa d’Emergència és una de les missions del pla antidesnonaments que el govern català va ampliar a l’estiu. El programa Reallotgem preveu que la Generalitat acordi amb la propietat pagar el lloguer a famílies al límit de l’expulsió —i amb informe favorable de la mesa— perquè puguin quedar-se al pis fins que no rebin l’habitatge social. Una mesura que, diu l’Ajuntament de Barcelona amb xifres a la mà, es queda curta.
En només 24 casos de la ciutat s’ha tancat un acord per al Reallotgem
Segons els números del consistori, dels 635 casos de desnonament amb què han treballat els equips municipals d’habitatge entre el 13 de setembre i el 29 de novembre, en tan sols 24 s’ha aconseguit un pacte amb els propietaris per llogar el pis (el 3,8 % del total). Amb aquest balanç, l’Ajuntament titlla el programa d’insuficient i critica que els requisits per acollir-s’hi són massa exigents perquè deixen fora moltes llars.
La missió del pla antidesnonaments autonòmic
Entre altres qüestions, el Reallotgem ampliat planteja que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya actuï com a llogatera i cobreixi els costos de les mensualitats de famílies amb desnonament fixat en un termini de 30 dies i que disposen d’un informe favorable de la Mesa d’Emergència —és a dir, que tenen dret a un pis social però encara l’esperen. En els casos en què hi ha algun ingrés, la família paga una part de l’arrendament.
No es distingeix entre ocupació i impagament del lloguer, i el contracte se signa per a cinc o set anys. L’Agència de l’Habitatge no ha respost la petició de betevé sobre quantes persones a tot el territori català han entrat al pla. En una missiva al consistori de principis de novembre, el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, assegurava que, de moment, s’ha signat l’adhesió al programa en 78 casos en què la propietat hi ha estat conforme.
