‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana posa la diana optimista en la convivència diària dels veïns amb pisos turístics, no perquè sigui fàcil, sinó per la “pinya” i la resistència davant d’una situació que els expulsa, una problemàtica que ve de lluny i ha afectat i afecta diferents barris.
1. Tarragona, 84 o 20 anys de resistència
La primera cosa bona d’aquesta setmana per Márquez és celebrar la claredat amb què parla una de les veïnes del bloc del carrer de Tarragona, 84. El propietari de la finca va aconseguir que els 120 pisos del bloc tinguessin llicència de pis turístic gràcies a una escletxa legal. Gairebé 80 van poder ser revocades. 33, però, fan de pis turístic
Tot i això, hi ha un munt de veïns que hi viuen. O malviuen, perquè han de conviure amb els turistes que hi entren i en surten. Pel periodista, aquesta situació ha fet que la comunitat hagi perdut la sensació de veïnat. Ara, Tarragona, 84 és una cosa molt diferent del que solia ser.
Per Márquez, el tema no és tant demonitzar el propietari, ja que considera que al cap i a la fi la Immobiliària Gallardo el que vol és treure el màxim rendiment al seu actiu. Però tenint en compte que l’habitatge és un dels principals problemes de la ciutat, creu que caldria actuar amb una certa agilitat. Això sí, demana evitar aprovar pegats jurídics que al final acaben als tribunals i encara generen més indefensió. I què els queda davant d’aquesta situació de paràlisi? Fer pinya.
Alguns dels pisos de la finca ja es poden trobar a internet per 300 € la nit. Márquez demana actuar amb agilitat, perquè recorda que ja el 2007 es parlava dels problemes que generaven els pisos turístics. Una crònica d”El Periódico’ d’aquell any parlava d’una finca de la via Laietana on hi havia 11 pisos turístics d’un total de 24: “La convivència és insuportable, hi ha soroll, molèsties, escombraries llençades a qualsevol hora, inseguretat i molts problemes”.
El que seria ideal pel periodista és unificar les llicències en edificis només destinats a aquest ús. “Si a algú li sembla una idea revolucionària, fa molt de temps que se’n parla i res de res“, explica.
I mentre això no arriba, recorda que continuen els problemes com al bloc de Tarragona, 84, amb vòmit que cau pel celobert i l’ascensor constantment espatllat, situacions que, fent memòria, diu que ja s’han viscut en altres indrets de la ciutat. El maig del 2011, al costat de la Sagrada Família, amb quatre pisos turístics il·legals, els veïns patien la mateixa sensació d’estar lluitant sense ningú al seu costat.
Fent números, Márquez creu que Barcelona celebra els 20 anys de lluita per integrar els pisos turístics. Tot i que lluitar és precisament el que la Barceloneta ha fet des de principis de la dècada anterior per la proliferació de pisos turístics, que han canviat la fisonomia del barri. El 2014, quin efecte tenia el turisme?
Hi hagut manifestacions de veïns, batudes de pisos il·legals, tancaments, plans d’usos, suspensió de noves llicències, sancions a Airbnb, demandes judicials… Però, en general, la sensació, reflexiona Márquez, és que s’ha anat a rebuf del problema, no davant i anticipant-se. I que el privat sempre ha trobat l’escletxa, com ha passat a Tarragona, 84.
Avancem. 2017, de nou a la Barceloneta, la zona zero del pitjor turisme de la ciutat. I un cop més, els veïns es van queixar.
I ja està? Barcelona, Tarragona i la Sagrada Família…? No pas. Desembre del 2018, al Gòtic. Si avancem fins a la pandèmia, el periodista explica que va passar una cosa curiosa: Apartur, la patronal dels apartaments turístics, demanava empara. No van tenir ajudes, però la covid en va reduir l’impacte. I van tornar els problemes. Tarragona, 84, Barcelona, la Sagrada Família, el Gòtic… i Diagonal Mar, una finca amb dos àtics turístics, el març del 2021.
El periodista reflexiona: vam passar de la pressió hotelera i turística postolímpica als pisos turístics. Dels pisos turístics vam saltar al lloguer d’habitacions. I ara toca el lloguer de temporada de menys d’un any per trampejar la congelació de tot tipus de llicències. La gent amb diners té advocats molt més bons que l’Administració, que cada cop que regula genera dues oportunitats o models de negoci nous.
Márquez creu que l’arrel de tot plegat és el model turístic, que ha estat un tsunami per a tots els ajuntaments. Els barris es gentrifiquen, el perfil de veí canvia. I passen coses com que la Barceloneta ja no té ni sabateria amb el tancament de Calçats Cubedo.
