La rotonda subterrània de la plaça de Catalunya, ubicada just a sota del començament de la Rambla, està d’aniversari. Fa 50 anys que se’n va acabar la construcció i, des de llavors, serveix de punt d’intercanvi directe entre els ferrocarrils i l’L3 del metro. Per agafar l’L1, en canvi, cal fer un recorregut subterrani que passa per la verda i per accedir a la Renfe no hi ha ni solució: s’ha de fer l’enllaç sortint al carrer. Per això, aquest intercanviador ha quedat desactualitzat.

“Aquest vestíbul era una solució parcial fa 50 anys però falta una solució total”, assegura Jordi Julià, enginyer de camins que es va encarregar als 90 de remodelar l’estació de Rodalies també de Catalunya. El projecte ja constava en el Pla director d’infraestructures 2001-2010, però no es va arribar a aprovar mai i vuit anys més tard torna a estar sobre la taula en el pla per al 2020.

La clau de la qüestió és la proximitat de l’estació de la plaça de Catalunya amb la del passeig de Gràcia. Amb un pressupost de 79 milions d’euros, la connexió entre ambdues estacions s’hauria de fer mitjançant passadissos i ascensors nous. Però res no fa pensar que, com consta en el pla d’infraestructures del transport públic més actualitzat, pugui acabar-se la remodelació abans del 2020 si ni tan sols se n’ha redactat el projecte.

60.000 persones passen cada dia per la rotonda

El de la plaça de Catalunya és un dels principals punts de connexió de transport públic de Barcelona i les xifres de gent que l’utilitza són majúscules. En un dia feiner, de mitjana 33.000 persones accedeixen als Ferrocarrils de la Generalitat a través d’aquesta rotonda subterrània, i 29.000 entren al metro per aquí per utilitzar l’L3 o anar fins a l’L1.

Una plaça subterrània

L’intercanviador, però, no només serveix per fer enllaços de transport públic. S’hi viu una reproducció subterrània de la vida de Barcelona on no falta gairebé de res: llibreria, bar, venda ambulant inclosa i també art.

El mural ceràmic la Rotonda dels transports’, ideat per estudiants de l’Escola Massana l’any 1966, recobreix tot el perímetre de la plaça i s’hi pot veure una reproducció imaginativa de desenes de mitjans de transport. També molts destaquen el característic eco de l’espai, que ha fet d’aquest intercanviador un punt habitual de concerts. A principis dels 90 el grup De Kalle va fer d’aquest emplaçament el seu escenari principal.