Ha passat ja una setmana des que un centenar d’estudiants i joves van plantar, el 30 d’octubre, les primeres tendes a la plaça de la Universitat “contra la repressió”. En aquest temps, l’acampada ha crescut, ha superat les 400 tendes i s’ha consolidat com a espai de mobilització permanent, per protestar contra la sentència del procés, però també incorporant altres reivindicacions. Una generació de joves (definida per ells mateixos com la Generació del 14 d’Octubre) l’ha consolidada com un símbol del seu malestar i les seves exigències.
L’acampada és un vaivé constant d’estudiants. N’hi ha que després de passar algunes nits a Universitat decideixen marxar, i n’hi ha d’altres que arriben aquesta setmana disposats a acampar. Alguns d’ells porten tendes de casa, tot i que asseguren que no fa falta perquè la caixa de resistència permet prestar material per fer-hi nit.
“Tinc fills i fa patir”, comenta una ciutadana que passeja per l’acampada. Com ella, força gent contribueix a la caixa de resistència: hi dipositen diners o porten menjar per als estudiants. De fet, el magatzem de l’acampada ha crescut considerablement: al començament ocupava l’interior d’una tenda petita, mentre que actualment l’espai és més gran i hi emmagatzemen des de menjar per a celíacs fins a estris per a la cuina.
Al ‘bàsics’ hem compartit unes hores amb els joves per saber com és el dia a dia a la plaça de la Universitat, quin n’és el funcionament i com són les entranyes de l’acampada i per sentir les raons i la valoració de l’experiència dels protagonistes.
