És una moneda amb la seva cara i la seva creu. La cara: la injecció econòmica que pot suposar per a milers de llars vulnerables amb unes rendes sota mínims. La creu: l’odissea burocràtica que s’ha de superar per sol·licitar-lo i fer-ho, a més, sense cometre errors que tombin tot el tràmit. L’ingrés mínim vital (IMV) l’han rebut primer amb esperança les entitats socials, però ara està obligant aquests organismes a reforçar els serveis d’assessorament a les famílies que poden demanar aquesta mena d’ajuts. Ho ha fet, per exemple, el Casal dels Infants.

L’ingrés mínim vital

Qui el pot demanar?

Requisits i prestacions

L’entitat va crear a l’octubre la Unitat de Suport Social en l’Emergència (USSEM), un equip de dos tècnics i dos voluntaris amb la missió d’ajudar famílies del Casal a gestionar tràmits. La prioritat, però, és bàsicament l’IMV. “Les persones que atenem no podrien fer per si soles aquest tràmit”, explica Glòria Llopis, tècnica de la USSEM.

Bretxa digital

Per començar, les oficines de la Seguretat Social no ofereixen suport presencial per fer-lo (només s’hi pot entregar en persona la documentació). “Moltes famílies no tenen ordinador, o no el saben fer anar o no tenen connexió”, afirma Llopis. Un obstacle que s’afegeix a d’altres habituals, com l’idioma.

Un problema freqüent també és que molts sol·licitants ja van intentar fer el tràmit els primers mesos (“a locutoris, que els cobren per fer-ho”), però els van rebutjar l’expedient amb arguments críptics. “Solen ser frases estàndards que no queda clar què volen dir”, segons Llopis. “Tenim molta gent pendent de rebre la carta de denegació encara i no sabem si hi explicarà alguna cosa més que al web”.

Una de cada tres, denegades

Les denegacions, de fet, són habituals. A la USSEM, de 59 sol·licituds que han presentat en dos mesos de funcionament, han rebut resposta en una vintena de casos: 19 han estat denegades i només una sol·licitud ha estat aprovada. Segons els càlculs del Casal, unes 500 famílies usuàries compleixen els requisits per tenir l’IMV.

Una de les famílies és la del Redouane Mamouni. Veí del Raval, amb dona i quatre fills menors, els únics ingressos que entren a casa són els seus. És conductor de Cabify i “soc mileurista”, assegura. De fet, han viscut aquest 2020 amb menys de 1.000 euros al mes durant un temps, mentre ha estat d’ERTO. Cobrava, diu, 816 euros. Per això considera que era candidat clar a l’ingrés mínim vital, que preveu completar la renda fins a 1.015 euros almenys per a famílies de cinc membres.

De moment ja va per la segona sol·licitud denegada. La resposta: supera la renda màxima per cobrar la prestació. En realitat, consideren des de la USSEM, la negativa s’argumenta perquè s’estan tenint en compte només els ingressos de 2019. “Moltes famílies estaven en bona situació l’any passat però enguany es troben en situació totalment diferent”, explica Albert Garcia, també tècnic de la unitat. Per ell, Mamouni sí que compleix els requisits, que preveuen excepcions per a situacions de vulnerabilitat sobrevingudes durant el 2020. Per això l’ajudaran ara a presentar un recurs.

“Paradoxal i pervers”

Aquestes traves han fet aixecar la veu de les entitats. La directora territorial al Raval del Casal, María José García, ho resumeix contundent: “És una situació paradoxal i perversa. L’estat crea un ajut destinat a les famílies més vulnerables però a la vegada crea un mecanisme que deixa fora les famílies més vulnerables”.

Per això, reclama “més que mai la col·laboració d’entitats, de l’administració, d’empreses” per evitar obstacles burocràtics com aquest. De moment, el Casal ha posat en marxa la USSEM amb fons propis per evitar més decepcions com la del Redouane.