El bloc Venus no és un edifici més de la Mina, tot i que l’aparença sigui la mateixa que la d’altres. Conegut pel nom del carrer on es troba, el bloc Venus es diferencia per la seva història. L’any 2000, un pla urbanístic en va dictaminar l’enderroc i el reallotjament de les famílies per transformar aquesta part del barri, a Sant Adrià de Besòs. 20 anys després, aquest projecte es manté oblidat en un calaix de les administracions i els veïns, atrapats en una situació provisional i malvivint en un edifici protegit del qual tothom es desentén.
Diners per demandar l’Administració
Cansades d’esperar, un grup de 57 famílies (residents d’alguns dels 244 pisos que hi ha al bloc) han decidit passar a l’acció i volen emprendre ara la via judicial contra l’Administració. Els cal, però, finançament per fer front a les despeses del procés i l’estan buscant amb una campanya de micromecenatge, sota el nom “Objectiu Venus”, a través de la plataforma Goteo. De moment han aconseguit la meitat dels 12.800 euros que, com a mínim, s’han proposat recaptar abans del 15 de desembre.
La demanda es dirigeix contra els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, la Diputació i la Generalitat (les institucions que integren el Consorci de la Mina), als quals reclamen una indemnització de 100.000 euros per família com a compensació pels 20 anys de paràlisi.
També exigeixen un reallotjament “digne, amb garanties públiques”, i no com el que els ofereix ara per ara el consorci (un pis nou al barri a canvi de 34.000 euros, amb condicions de préstec privat). Només unes 50 famílies, en els últims 10 anys, han acceptat marxar del Venus amb aquestes condicions.
Degradació i droga
El resultat més visible d’aquesta paràlisi és la degradació de l’edifici, especialment dels espais comuns. Portes i bústies arrencades, canonades rebentades, talls de llum, ascensors avariats, brutícia… són alguns dels problemes que descriuen els veïns, com Francisco Hernández, que viu al bloc des de fa 35 anys (i és, a més, el president de l’Associació de Veïns de la Mina).
L’Ajuntament de Sant Adrià, a través de l’empresa pública Pla de Besòs, és l’encarregat del manteniment de la finca. Segons el Francisco, “no s’hi inverteix, no es reparen les qüestions més mínimes…”. Al terrat de l’edifici es fan encara més evidents les condicions infrahumanes: matalassos al ras, cabanes fetes amb fustes i desenes de xeringues al terra.
“És com si fos un hotel”, explica. El mercadeig de droga, que ha estat una constant al barri i a l’edifici, s’ha agreujat amb el tancament de narcopisos del Raval i “ara s’ha desplaçat cap aquí, cap a la perifèria”. Erradicar aquesta venda i els conflictes que se’n deriven era una de les motivacions per enderrocar el Venus fa 20 anys, i encara ara.
