Ana Martínez omple la motxilla amb tot l’imprescindible per curar ferides, fer analítiques o controls sanguinis. És infermera del Centre d’Atenció Primària el Carmel, però avui toca treballar a fora, a casa de persones que, per problemes de mobilitat, sovint per l’edat, no poden acudir al CAP. “Tinc assignades unes 40 persones”, explica, “són moltíssimes”. És la mitjana, diu, que tenen també les altres infermeres del CAP.
A aquesta ràtio habitual s’ha afegit “molta més demanda” d’atenció domiciliària arran del coronavirus i la pandèmia. Durant els últims mesos “hem arribat a fer més de 10 domicilis en una jornada“, assegura l’Ana. “Fer la feina com cal amb aquest volum de persones és impossible”. És una més de les conseqüències que estan patint els professionals de l’atenció primària, que han denunciat estar desbordats.
Un any sense sortir de casa
La gent gran ja eren els usuaris més freqüents de l’atenció domiciliària i ara, a més, se suma la por de sortir al carrer. “És habitual trobar-nos persones que fa un any que no surten de casa”, diu l’Ana mentre visita l’Hilario, que n’és un exemple. Té 90 anys i una salut fràgil. Tot i això, fa l’esforç de pujar i baixar les escales de l’edifici dos cops al dia. També es manté ben lúcid, però en altres casos el confinament ha passat factura.
“Veiem persones que han patit un deteriorament cognitiu molt ràpid”, explica la infermera. Una altra seqüela, més invisible, és l’aïllament i la soledat: “També fem molt acompanyament emocional i tot plegat ha suposat més càrrega de feina per a nosaltres, però no podíem deixar de fer el seguiment dels nostres pacients”.
“Calen ajudes socials”
La dedicació personal extraordinària no ha estat suficient, però, per eliminar la “sensació de descontrol” a l’intentar compaginar la feina sobrevinguda amb la covid-19 i el seguiment habitual de la resta de població amb altres malalties. “Sents que no controles tot el que hi ha i això és el que més ens angoixa”, reconeix l’Ana. Després d’un any, “els ànims estan per terra”.
Segons el seu pronòstic, la demanda de visites a domicili “anirà a més” i per això reclama augmentar els recursos, i no només per a l’atenció primària. A part de més infermeres, “calen més ajudes socials perquè la gent pugui estar a casa en les millors condicions i evitar els ingressos als hospitals”.
