Per als amants del terror, avui portem un bon grapat de sèries que fan honor a la celebració de Halloween. Aquest gènere cada vegada té més presència a les plataformes i ara mateix hi ha on triar i remenar.  Comencem amb un títol que no és especialment lluït, però no podria ser més adequat:

1. ‘Sé lo que hicisteis el último verano’


Sara Goodman

Amazon, 2021

Amazon ha estrenat la versió televisiva d’un dels films de terror més populars dels 90. D’una banda, parteix exactament de les mateixes premisses que la pel·lícula, amb un grup de joves atropellant una persona, desfent-se del cadàver i, un any després, descobrint que algú va presenciar els fets. Però, de l’altra, prova de no ser un relat de terror convencional i evita ser la típica història d’assassí emmascarat i ganivet en mà. El problema? Que els personatges no resulten prou interessants com per sostenir 10 episodis d’una trama que en el seu dia va donar peu a una pel·lícula de 90 minuts. Ara bé, hi ha algun ensurt aprofitable i sorprèn perquè té escenes molt violentes.

2. ‘The bite’


Michelle King i Robert King

Movistar, 2021

Els creadors de ‘The good wife’ són els responsables d’aquesta sèrie rodada en ple confinament. Planteja què hauria passat si, durant el confinament, un altre virus encara més perillós hagués provocat mutacions en algunes persones, però no ens n’haguéssim assabentat. Els King se serveixen del seu estil irònic habitual per convertir aquesta història de zombis en una sàtira de les incerteses del 2020 i les seves lectures polítiques. A estones, jugar amb pocs espais fa que la sèrie es faci un pèl pesada, però els diàlegs i els personatges l’acaben salvant. El millor que té és el seu retrat de les comunitats de veïns i el que sabem i el que no de la gent que tenim a prop.

3. ‘Evil’


Michelle King i Robert King

SyFy, 2019 – en emissió

‘The bite’ no és l’única sèrie dels creadors de ‘The good wife‘ que juga amb el fantàstic i el terror. Ho van fer a la molt reivindicable ‘BrainDead’ i ho fan a una sèrie que acaba d’estrenar la seva segona temporada: ‘Evil’.

Una psicòloga i un capellà investiguen misteris sobrenaturals en una sèrie que mereix molta més atenció de la està rebent. Parla de la nostra capacitat o no de creure en allò sobrenatural, i la jugada els surt rodona. Ja no només perquè els casos que planteja són molt intel·ligents i estan plens de matisos, sinó perquè la parella de detectius protagonista és impagable.

Aquesta sèrie demostra que es pot agafar una vella fórmula televisiva, la que uneix parelles d’investigadors plenes de contrastos, i fer-ne un producte diferent que no renuncia a ser inquietant malgrat tenir sentit de l’humor. El que no sé és com els King troben temps per dormir, perquè en emissió també tenen la meravellosa ‘The good fight’.

4. ‘Creepshow’


Greg Nicotero

Atresplayer, 2019 – en emissió

Un dels factors imprescindibles d’algunes sèries de terror és la nostàlgia. Per això hi reviuen velles marques cinematogràfiques. Un bon exemple d’això és l’adaptació televisiva de ‘Creepshow’.

Aquesta sèrie antològica recupera l’esperit de les pel·lícules del mateix títol, basades en relats curts de Stephen King.

Històries curtes per abans d’anar a dormir… tot i que la majoria acaben sent més divertides que terrorífiques, però n’hi ha de pertorbadores. No es podia esperar menys de Stephen King, que és l’ànima, quan no l’autor directament, de les històries d’aquesta sèrie inspirada en la famosa pel·lícula dels anys 80.

S’hi recupera l’essència, però la divisió en episodis independents fa que sigui molt irregular. El millor, com ja passava amb les pel·lícules, són les aparicions de The Creep, que és l’introductor a totes les narracions i qui s’apropia dels millors diàlegs. Ara s’acaba d’estrenar la segona temporada a casa nostra i als Estats Units ja van per la tercera.

5.’Motherlan: Fort Salem’


Eliot Laurence

Amazon, 2020 – en emissió

Aquesta sèrie d’Amazon reinventa les històries de bruixes convertint-les en armes contra amenaces terroristes. És a dir, bruixes contra les forces del mal, donant la volta als mites. Per això és interessant. Té l’aparença d’una producció juvenil i a estones pot semblar una herència dels còmics de superherois, però aposta per entrar en reflexions molt pertinents sobre el paper de la dona en determinats estaments i, sobretot, tractar la por que ens fa tot allò que percebem com a diferent.

Les protagonistes són bruixes entrenades per combatre amenaces terroristes, però la sèrie no renuncia a explorar l’imaginari clàssic d’aquests personatges i explicar perquè en alguns aspectes tenen una vigència més que evident.

6. ‘Fear street’


Leigh Janiak

Netflix, 2021

Netflix ha estrenat les tres pel·lícules d’aquesta trilogia de terror com si es tractés d’una sèrie televisiva. És una de les grans produccions del gènere d’aquest any. Cada entrega apel·la a un estil de cinema de terror, juga hàbilment amb les lectures contemporànies del gènere i sap construir personatges tridimensionals dels que volem saber més coses.

I aquesta idea d’estrenar una pel·lícula per setmana, com si fos una sèrie, em sembla molt afortunada, perquè apel·la a les velles maratons de pel·lícules de terror que tanta fortuna van fer durant els anys 80. És la història d’un grup de joves que descobreix que el seu poble arrossega la maledicció d’una bruixa. És tan terrorífica com divertida.

7. ‘El juego del calamar’


Hwang Dong-hyuk

Netflix, 2021

I acabem amb ‘El juego del calamar’, una sèrie que, tot i que no és de Halloween, serà segurament una de les disfresses més vistes la nit del 31 d’octubre. El fenomen coreà de Netflix és, a més de motiu de controvèrsia, un addictiu exercici de suspens. Però… n’hi ha per tant? En termes de fenomen sociològic, doncs no, perquè s’han vist coses molt més violentes i lesives. Un altre tema seria que hem de fer una reflexió sobre els hàbits de consum i com d’accessibles són els continguts d’una plataforma per als menors d’edat.

Com a sèrie, doncs em sembla un bon exercici de tensió i suspens amb una lectura social força interessant. En tot cas, no deixa de ser sorprenent que una sèrie que en el fons no inventa res s’hagi convertit en un èxit d’aquesta magnitud.