el juego del calamar

És la sèrie de la temporada i se’n parla a tot arreu. També a escoles i instituts, on infants i adolescents comenten i imiten escenes d’‘El juego del Calamar’, la violenta sèrie coreana de Netflix que no està recomanada per als infants. El boom de la sèrie entre els més joves evidencia, un cop més, la falta de control dels pares del que veuen els fills adolescents i també la violència que tenen a l’abast a través de sèries, pel·lícules i videojocs. T’ajudem a resoldre els dubtes sobre a quina edat es pot veure la sèrie i quina és la millor manera de fer-ho per evitar ensurts.

Una sèrie per a majors de 16 anys

Psicòlegs i pedagogs recorden a les famílies que cal supervisar el contingut audiovisual que miren els menors, tenint en compte les recomanacions d’edat de cada contingut. Per la violència explícita i psicològica, ‘El juego del calamar’ està recomanada a partir dels 16 anys. És a més una sèrie carregada d’una forta crítica social al capitalisme i l’individualisme extrem, que els infants no poden acabar d’entendre.

Alerta educativa per ‘El juego del calamar’

Supervisar i regular què veuen els menors

I aquí és clau la supervisió parental dels continguts audiovisuals que veuen els menors. El membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya Miquel Àngel Prats remarca que els pares han de poder posar límits i regular l’accés a determinats continguts: “Educar també és saber dir que no a certes coses”, una crida que fa especialment als pares d’infants petits.

La sèrie coreana, una ficció violenta, millor amb un adult

Més enllà de la polèmica per la sèrie, psicòlegs i pedagogs coincideixen que els adolescents consumeixen massa violència i creuen que cal l’acompanyament d’un adult en el visionament de contingut violent. 

Els experts plantegen als pares que tinguin clar què volen que vegin els fills i a quina edat. I, si és violent, recomanen asseure’s amb ells per ajudar-los a interpretar alguns continguts. La psicopedagoga de la UOC Sylvie Pérez destaca que la presència d’un adult és molt útil per ajudar els menors a distingir realitat de ficció i també per entendre “el rerefons o la crítica que hi ha al darrere” de cada escena.

Oportunitat pedagògica per a famílies, escoles i instituts

Els pedagogs consultats coincideixen que aquesta ficció pot ser una oportunitat pedagògica per als centres educatius i també per a les famílies per fer un abordatge crític dels mitjans audiovisuals. Cal més educació en comunicació audiovisual, competència digital i alfabetització mediàtica“, conclou Prats.