L’Andreu Rami visita la Jazz House, la base d’operacions de la Sant Andreu Jazz Band, per parlar al programa ‘reset’, de betevé, dels canvis que la pandèmia ha obligat a introduir en la metodologia d’aquest conegut grup de música. Nascuda ara fa 15 anys en el si de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, aquesta banda s’ha convertit en una de les referències més populars d’aquest gènere a casa nostra.

El músic i pedagog Joan Chamorro va fundar el projecte amb la vocació d’unir el jazz amb el talent més jove. Per tant, la formació és un dels seus pilars fonamentals.

Canvis en el mètode educatiu

Chamorro ha explicat que, amb l’arribada de la pandèmia, van estar tres mesos sense poder assajar. Després, ho feien “individualment” i per videoconferència. I, quan van poder començar a assajar presencialment, “per seccions: saxos, trompetes, trombons…“. Al setembre van poder fer un assaig amb la vintena de membres de la banda.

Durant tres mesos no vam assajar res i ho fèiem individualment a través de Zoom. No va ser fins al setembre quan ens vam poder ajuntar tots per assajar els temes que havíem de tocar i gravar”
Joan Chamorro, fundador de la Sant Andreu Jazz Band

És molt diferent de com és normalment“, es lamenta Chamorro, perquè “moltes vegades toques amb l’alumne, fas duos, tens comunicació amb la mirada i sents millor el so“. Ara, en canvi, “és molt difícil corregir” i “posar les coses en comú” i això, segons el fundador de la Sant Andreu Jazz Band, afecta “el tempo, l’afinació i l’energia que hi poses“.

El jazz, com un joc i una passió

Gent de fora com Terell Stafford, Jesse Davis o Wycliffe Gordon donen el seu testimoni a la pel·lícula documental sobre els primers anys de la formació ‘A film about kids and music. Sant Andreu Jazz Band’, signada per Ramon Tort. La  pel·lícula mostra la faceta somiadora de la Jazz House, on es formen persones d’entre 8 i 21 anys, fugint de la imatge de “música intel·lectual” amb què sempre s’ha vist el gènere. I “la gent comença a veure nens que gaudeixen tocant, fan gaudir els altres i es converteixen en referències“, diu Chamorro.

Un any “bastant difícil”

Una altra de les peculiaritats és que “els alumnes no són alumnes” perquè “no paguen res“, sinó que “són gent que ve a fer activitats“, entre les quals hi ha assajos, classes i gravacions de discos. Per Chamorro, “és un somni fet realitat” perquè “és un projecte que no tenim ajudes” i en què “no hi ha matrícules“, sinó que “vivim del que fem“. Això, però, també fa que “aquest any, amb tan pocs concerts, és una mica just o més aviat difícil“, reconeix el fundador. En total, diu, durant el darrer any se’ls han cancel·lat “uns 80 o 90 concerts”.

Andrea Motis, un referent

La cantant i trompetista Andrea Motis és el cas més paradigmàtic dels talents que sorgeixen de la SAJB any rere any. Amb només 25 anys, ja ha enregistrat 11 discos. I “amb 14 anys es va convertir en professional“, recorda el seu mentor. Això sí, per actuar a la Sant Andreu Jazz Band “no es cobra, però ja estan al món professional i tenen clar què significa ser músic“. Un primer pas imprescindible per arribar, després, com Motis, a ser una estrella.