Ens sumem a les celebracions del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, amb una selecció de propostes musicals actuals d’estils i enfocaments diversos i, això sí, liderades per dones.
1
‘Els mals costums’
Anna Andreu, 2020
Després de diversos anys i discos coliderant el projecte Cálido Home, i de cert temps de pausa, l’Anna Andreu retorna amb un projecte nou, plenament personal. ‘Els mals costums’, primer disc en solitari, que es publicarà a l’abril, té cançons inspirades en el seu univers més proper, ara escrites en català. Acollida ja per la família del pop metafísic, aquesta nova veu càlida amb tanta personalitat s’apropa també a un Joan Miquel Oliver o una Maria del Mar Bonet actualitzada. És un dels projectes emergents que més curiositat està despertant enguany.
2
‘Everything is beautiful’ i ‘Everything sucks’
Princess Nokia, 2020
Princess Nokia, un dels múltiples “alter egos” d’aquesta artista d’ascendència porto-riquenya i resident a Nova York, acaba de publicar alhora ‘Everything is beautiful’ i ‘Everything sucks’, com a reacció de la rigidesa i certes polítiques culturals vigents absolutistes. Ella defensa la pluralitat a través de cançons esperançadores i amb més amplitud sonora en un disc i, en l’altre, crítiques dures i fosques. Aquesta rapera hipercreativa ressalta per la forta consciència de la història colonial, pel seu suport declarat a les comunitats LGBTI i, per descomptat, a la causa feminista. Princess Nokia presentarà les noves cançons el 27 de març a la sala Bikini i, al juny, al festival Sónar.
3
‘El beso’
Las Karamba, 2020
Un projecte format per set dones de diferents nacionalitats, experiències i pensament que han trobat a Barcelona i en la música el seu enllaç. Els eixos comuns d’aquestes set músiques excel·lents han estat la ciutat, la seva diversitat cultural, un fort compromís musical i la voluntat ferma d’empoderar-se com a dones músiques. Amb històries de migracions i herències sonores diverses, Las Karamba fusionen so, timba, salsa i txa-txa, rap tot creant un so nou, viu i genuí.
4
‘In the backyard of the castle’
Meritxell Neddermann, 2020
Una de les components de Las Karamba, la Meritxell Neddermann, també s’estrena en solitari enguany amb un disc que conté pop, footwork i pianos brillants. Meritxell Neddermann presentarà les cançons d”In the backyard of the castle’ el 25 d’abril a la sala VOL, dins el Cruïlla de Primavera.
5
‘The link is about to die’
Los Bitxos, 2020
Altres projectes col·lectius musicals actuals comparteixen aquest interès en potenciar la creació conjunta de dones i reforçar la sororitat i alhora teixir comunitat i ser un referent per a les generacions posteriors. Trobem des de projectes tan bonics com Les Amazones d’Afrique, que actuaran enguany al festival Primavera Sound, fins a grups com Los Bitchos, un projecte multicultural, format per cinc dones provinents de països tan diversos com Austràlia, l’Uruguai, Suècia i el mateix Londres, on resideixen. Van decidir unir-se i formar una banda de cúmbia instrumental, sumada a estils transfronterers, rock garatge i psicodèlia. Diuen que la seva música podria ser el fil musical d’un hotel del Carib o banda sonora dels videojocs dels Sims. Carismàtiques i ja ben sol·licitades, es troben preparant el disc de debut.
6
‘Got it made’
Kamaiyah, 2020
D’estils musicals encara poc explorats per formacions de dones, seguim amb un projecte combatent a molts àmbits. Kamaiyah és una rapera californiana que, entre diferents raons, es va donar a conèixer per participar en gires musicals anti-Trump. Aquesta rapera d’Oakland i defensora de la cultura del seu territori i del gueto, acaba de publicar la “mixtape” ‘Got it made’. Aquí, a banda de ser explícita en el discurs polític i local, sobretot, manifesta la importància del control del negoci per part de les dones. Les anima a dirigir projectes professionals propis i que siguin responsables directes de l’economia. Desvinculada del segell de treballs anteriors, ara celebra l’autogestió de la seva obra i entén que el poder rau en el control de totes les decisions empresarials.
7
‘Noir’
Yseult, 2020
La consciència i l’acceptació del propi cos, tan sovint maltractat per la cultura patriarcal, són sens dubte també un instrument polític. Com ho fa Yseult, una cantant poc coneguda en el nostre país, tot i comptar amb una forta repercussió a França. Yseult és una cantant, compositora i model francesa que ha transcendit, sobretot, per la creació de l’estil musical propi, Y-trap (mescla de trap amb pop, ambients sonors improvisats i escriptura en brut) i pel missatge antiracista i autoafirmatiu de les seves cançons. L’artista de proporcions XXL ha publicat l’EP ‘Noir’, que inclou aquesta balada ‘Corps’, amb veu prodigiosa i acompanyada d’un videoclip fantàstic. Reivindica el poder de superar complexes, la pell imperfecta i el cos com la nostra presència refermada en el món.
8
‘To love is to live’
Jehnny Beth, 2020
La gestió del desig de la dona, que també sovint s’ha procurat controlar, menystenir o vincular al pecat, l’explora de ple en el seu nou disc la Jehnny Beth. És el projecte en solitari de la cantant del grup Savages que, tot aprofitant una pausa amb el grup, emprèn camí independent amb el disc ‘To love is to live’, que es publicarà al maig. Un disc que descriu com una reflexió fosca del negoci d’estar viva i que explora les cantonades de la seva consciència humana; la sexualitat, la passió, la crueltat o la feblesa. Amb un enfocament més incòmode que en treballs anteriors més hedonistes, també les cançons noves de Beth sonen més explosives i arriscades, com ‘Flower’, que inclou detalls més electrònics. ‘To love is to live’ comptarà amb col·laboracions de Romy de The XX, Joe Talbot the Idles i l’actor Cillian Murphy de la sèrie ‘Peaky blinders’.
9
‘Inner Song’
Kelly Lee Owens, 2020
Kelly Lee Owens és una activista conscient contra el canvi climàtic i del nostre impacte constant en la terra, ja que entén que el cos de la terra és també el nostre cos. A més del posicionament ecofeminista, aquesta cantant i productora gal·lesa que abraça sintetitzadors, dream pop, ambient i tecno és una de les figures més rellevants del circuit de la música de ball actual i publicarà disc nou, ‘Inner song’, al mes de maig. Kelly Lee Owens ha estat molt influenciada per Daniel Avery i Ghost Culture, així com John Cale, que també participarà en el disc.
10
Ikram Bouloum
També a casa nostra diverses iniciatives actuals promouen la inclusió de les dones en la producció electrònica i a les taules de DJ. Des de projectes com els tallers de DJ de Sin Sync, fins Femnoise, o una persona clau en l’escena electrònica barcelonina ara mateix, l’Ikram Bouloum. Com l’Ikram explica, el seu marc d’actuació no només és pràctic, sinó també teòric i filosòfic i entén l’espai de club com un espai polifònic, amb múltiples veus representades. És magrebina nascuda a Torelló i resident a Barcelona, on a diverses festes promou el gqom, el tarratxo, el reggaeton, el dembow i la música bass. Diu que les seves són sessions de literatura sonora i en l’edició d’enguany del Mutek estrenarà el seu primer Live.
