El feminisme no és una moda ni ha de quedar relegat al 8 de març. Per això, l’Òscar Broc porta una selecció de còmics que tenen dones poderoses, literal i/o metafòricament, com a protagonistes. Per cert, si vols aconseguir un d’aquests còmics gratis, entra aquí per saber com fer-ho.

‘La vida de la Capitana Marvel’

Margaret Stohl, Carlos Pacheco i Marguerite Sauvage. Panini, 2019

La Capitana Marvel està de moda perquè divendres 8 de març, dia de la dona, es va estrenar l’adaptació al cinema d’aquest personatge històric de la factoria de còmics. La pel·lícula ja ha recaptat més de 450 milions de dòlars i s’ha convertit en el debut més gran de la història d’una pel·lícula protagonitzada per una dona.

‘En un rayo de sol’

Tillie Walden. La Cúpula, 2019

L’autora és la nord-americana Tillie Walden, un dels grans valors del còmic actual, una de les veus més interessants que ha donat el mitjà actualment, autora també de la novel·la gràfica ‘Piruetas’. Es tracta d’un web còmic publicat entre 2016 i 2017, que arriba al format físic i estarà entre els millors còmics del 2019 amb tota seguretat. És una història de ciència-ficció, ambientada en un futur molt llunyà. Té com a protagonista una noia, Mia, que treballa amb grup de restauradores que viatgen per l’espai restaurant runes antigues que floten pel cosmos. Walden separa la narració en dues línies temporals, les evolucions de la Mia en aquest grup de noies i la seva vida quan era més petita en un internat galàctic, on va viure una aventura amb una altra alumna. És una obra emotiva i delicada que parla de l’evolució personal i l’amor com a força poderosa, una obra protagonitzada per a dones en la qual l’empremta masculina és marginal, una obra, a més, amb un apartat gràfic que us deixarà absolutament fascinats.

‘Persèpolis’

Marjane Satrapi. Norma, 2000

‘Persèpolis’ és una de les novel·les gràfiques més populars dels darrers 10 anys, una obra multipremiada que va obrir el mercat del còmic al gran públic i ens mostra la vida de l’autora al convuls Iran de finals dels 70. Marjane Satrapi va néixer en una família progressista de Teheran que va patir la Revolució Islamista, una teocràcia repressora que es va anar implantant en la societat de forma silenciosa, com un virus, i quan tothom se’n va adonar ja era massa tard: les llibertats ja havien estat escapçades. A través dels ulls de la protagonista, des que és petita fins a l’edat adulta, podem veure la transformació i retrocés de llibertats que es van produir a l’Iran, els canvis radicals que va viure aquella societat i la guerra que va mantenir amb l’Iraq, entre altres coses. ‘Persèpolis’ és la història de la Marjane, però també és la història recent de l’Iran. Si la majoria d’obres similars opten per un realisme molts cops insuportable, i d’altres tiren d’ironia, ‘Persèpolis’ destaca sobretot per l’estil naïf i l’humor ingenu amb què Satrapi aborda un tema tan escabrós i turbulent com la pèrdua de llibertats, l’extremisme religiós i el masclisme i l’obscurantisme. L’equilibri entre humor i drama és exquisit.

‘Valerosas’

Pénélope Bagieu. Dibbuks, 2017

Pénélope Bagieu és un autora francesa molt coneguda que ha venut un fotimer d’exemplars d’aquesta obra a França i també aquí, on ha tingut un notable èxit, també. La idea de ‘Valerosas’ és molt senzilla i fidel al títol. El que fa Bagieu és agafar dones que al llarg de la història han desafiat les convencions i el sistema sense por a les represàlies o les reaccions dels altres. Dones que es van rebel·lar contra el masclisme i els prejudicis de la seva època, dones que literalment van fer el que van voler quan ningú no les deixava o feia cas. Des de Theres Le Clerc, per exemple, una dona autista que canviar per complet l’agricultura tradicional o Agnodice, una ginecòloga grega que s’havia de vestir com un home per treballar. ‘Valerosas’ és un còmic informatiu, molt fàcil de llegir amb un dibuix estil infantil, naïf, amable, que contrasta amb un contingut reivindicatiu que ens convida a la reflexió profunda.

‘Promethea’

Alan Moore i JH Williams III. ECC, 2018

‘Promethea’ és un còmic meravellós publicat per ECC i sorgit de la ment del llegendari guionista Alan Moore, el creador de ‘Watchmen’. Sophie Bangs descobreix el rastre d’un misteriós personatge que apareix de forma constant al llarg de la història en forma de llegenda, de personatge de còmic, de poesia fins i tot, un nom adherit a la cultura popular des de temps immemorials en múltiples formes. La protagonista intentarà traçar línies comunes entre les diferents encarnacions del mite de Promethea per veure que s’hi amaga al darrere d’aquest mite. Curiosament, la nostra protagonista descobrirà que finalment ella serà l’escollida per acollir la nova reencarnació de Promethea, una semidivinitat que haurà de lluitar contra forces màgiques i altres amenaces. Aquesta encarnació li permetrà accedir al món de les idees i la imaginació, un espai tou entre realitats que seria un encreuament d’un quadre de Dalí i una sobredosi d’LSD. No és una lectura fàcil, però un cop t’hi fiques ja no surts. Moore ens porta al món de les idees, la immatèria, la màgia i la càbala, assumptes que sempre han marcat les seves obres, i s’emmiralla en el treball artístic increïble de JH Williams, un dibuixant que fa màgia amb la composició de pàgina i posa la rúbrica en un dels millors còmics del segle XXI. És un còmic carregat de màgia, lisèrgic i únic en la seva espècia. A més, el còmic és profundament femení i té amb clares reivindicacions feministes en els 30 i escaig números que va allargar-se.

‘Velvet’

Ed Brubaker i Steve Epting. Panini, 2015

‘Velvet’ és una magnífica trama d’espionatge ambientada als anys 70 amb una protagonista femenina que no té res a envejar a James Bond i similars. Aquest còmic del magnífic guionista Ed Brubaker té com a protagonista la Velvet Templeton. Velvet és la secretària d’un director d’operacions d’una agència ultrasecreta britànica. De sobte es produeix l’assassinat d’un agent i l’agència en culpa un altre que ella sap que és totalment innocent. Velvet vol destapar el muntatge i decideix revelar la veritat. La protagonista, que coneixem com una secretària al principi del còmic i recorda la Monnypenny de James Bond, de sobte ens descobreix el seu passat com a agent implacable de camp, una agent extremadament experimentada, intel·ligent i implacable, que no pararà fins a descobrir la veritat. Es respira el glamur habitual de les novel·les i pel·lícules de James Bond, però en lloc del clàssic mascle alfa com a protagonista, tenim un perfil femení molt més fascinant, complex i realista. És un dels personatges femenins més ben parits que he llegit en el gènere d’espionatge i agents secrets, una heroïna atípica perquè no és la clàssica noia jove seductora, és una dona de 40 anys, experimentada i carregada de matisos. A més, el còmic està ambientat als 70, una dècada d’eclosió feminista que va marcar un abans i un després.