Diumenge a la nit es va celebrar la dotzena edició dels Premis Gaudí, la festa grossa del cinema català, que va tenir lloc a l’Auditori del Fòrum. Va ser una gala amb un accent musical marcat, una mica del Paral·lel, fins i tot, i això és perquè la producció corria a càrrec de Dagoll Dagom i la direcció era de Jordi Prat i Coll, conegut al teatre per ‘Els tres aniversaris’ o ‘Els jocs florals de Canprosa’. Anna Moliner es va encarregar de presentar-la, i des del principi a la sala es respirava que les dues principals favorites eren ‘Els dies que vindran’ i ‘La hija de un ladrón’. I els resultats ho van començar a confirmar a partir del Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana.
Tres nominades i un nominat
El film de Belén Funes es va endur els guardons a millor film en llengua no catalana, millor guió i millor direcció, una categoria en què competia amb Carlos Marqués-Marcet, Neus Ballús i Lucía Alemany: tres nominades i un nominat, amb una mitjana d’edat de 30 anys. Ens podríem alegrar de veure que les dones són majoria, pel que té això de canvi, però atenció, que hi ha la lletra petita: en aquest país, aixecar una primera pel·li és menys difícil que una segona o una tercera, perquè hi ha subvencions i ajudes a les òperes primes. Això fa que molta gent amb talent estreni un film, rebi premis i després ho tingui molt complicat per continuar treballant. Ens hem d’alegrar que hi hagi tant de talent jove, i en femení, nominat, però ens n’alegrarem més quan estrenin la segona peli, o l’onzena…
Dies que vindran del cinema català
L’altra gran guanyadora va ser ‘Els dies que vindran’. El film de Carlos Marqués-Marcet es va endur els premis a millor film, muntatge i actriu. María Rodríguez Soto va assegurar que no s’esperava el guardó, i la veritat és que la seva alegria semblava espontània: és un premi que rep per la primera pel·li que fa. Segurament ella, amb tota l’alegria i tot l’optimisme amb què va pujar a recollir-lo, encarna la cara més lluminosa d’un cinema català carregat de talent, malgrat tot.
