El gironí Jordi Prat i Coll va estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. I en el pols entre les càmeres i els bastidors, les arts escèniques van guanyar la partida. El Jordi ha realitzat ‘Una còpia’ perfecta de Caryl Churchill, ha ressuscitat Eva Perón al Teatre Lliure, ens ha mostrat com és la vida al ‘Carrer Hospital amb Sant Jeroni’ i ha enfrontat ‘Liceístas y cruzados’ al TNC, abans d’explicar-nos com és ‘La fortuna de Sílvia’ i convidar-nos a ‘Tres aniversaris’ força caòtics. Ara, a més, ha sortit triomfador d’’Els Jocs Florals de Canprosa’, en què no s’ha endut cap englantina, però sí l’aplaudiment de crítica i públic i el Premi Ciutat de Barcelona.
El Premi Ciutat de Barcelona
Quan Jordi Prat i Coll va començar a adaptar ‘Els Jocs Florals de Canprosa’ poc es podia imaginar que tenia un èxit entre les mans. Adaptar Santiago Rusiñol ja costa, perquè no és precisament l’autor que més demandi el públic, i fer-ho, a més, fent broma dels principals símbols de la catalanitat. Però les xifres parlen per si soles, amb una Sala Gran del Teatre Nacional plena nit rere nit. Transformar l’original en un musical, amb cançons tan nostrades com ‘Baixant per la Font del Gat’, o accentuar el to de comèdia han convertit aquest text quasi oblidat en una de les sensacions del teatre al 2018.
Adaptar els clàssics
Amb Santiago Rusiñol, Jordi Prat i Coll continua amb les seves adaptacions de clàssics nostrats, que ja l’han dut a treballar amb textos de Serafí Pitarra, a ‘Liceístas y cruzados’, o Josep Maria de Sagarra, a ‘La fortuna de Sílvia’. Aquesta tasca, però, es complementa amb el descobriment de veus de la dramatúrgia internacional poc conegudes a casa nostra, com és el cas de la britànica Caryl Churchill, de qui ha adaptat ‘Lluny’ i ‘Una còpia’, o Rebekka Kricheldorf, a qui va portar a escena amb ‘Els tres aniversaris’. Prat i Coll és un nom de present i futur del teatre català, i el Premi Ciutat de Barcelona ho ratifica.
