El coreògraf i ballarí Miquel Barcelona presenta al Mercat de les Flors el seu espectacle ‘Rojos’, i ens el ve a presentar a l”Àrtic’.
Els rojos que inquietaven al franquisme
La postguerra espanyola va ser un infern per a republicans convençuts, gent d’esquerres, intel·lectuals progressistes i militants de partits polítics. Però la imposició del franquisme a tot l’estat, la seva maquinària repressora i assassina, també va arraconar i silenciar altres lluites, com la de les dones que havien aconseguit emancipar-se en temps de la República, el col·lectiu LGBTQ que començava a mostrar-se públicament o els artistes que veien la seva llibertat censurada. A tots ells dedica Miquel Barcelona ‘Rojos’.
Jo diria que el cos sempre és un fet polític. Llavors, pel fet que parlem de dansa a mi sovint no m’agraden els discursos narratius perquè d’alguna manera expliquen el que ha de pensar la persona. Fent servir la paraula anem com molt directe a un relat que ve de l’autoria.
I a mi la dansa sempre m’ha interessat perquè m’ha semblat un espai molt més ample, molt més metafòric en què, en el cas de ‘Rojos’, per exemple, ens podem relacionar amb les persones que ho han viscut i d’alguna manera aquestes generacions que ens parlen sobre la postguerra doncs poden veure en els nostres cossos la seva memòria. Però alhora també ens serveix per entrar en discursos més estètics que ens fan acostar-nos a qualsevol persona que li vingui de gust ser suggerida”
Miquel Barcelona
Amb voluntat d’acostar aquestes realitats sancionades als nous públics, el ballarí i coreògraf elabora un espectacle que ens avisa, també, dels riscos de la intolerància i l’odi que tracen un pont entre els temps foscos del franquisme i el nostre 2022. Acompanyat d’intèrprets com Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés, Miquel Barcelona presenta al Mercat de les Flors aquest ‘Rojos’, que recupera el seu interès per investigar el passat, ja sigui des d’una perspectiva antropològica, cultural, filosòfica o històrica.
La resistència de Miquel Barcelona
El ballarí i coreògraf Miquel Barcelona canta i balla des dels cinc anys, però primer ho feia a casa seva i ara ho fa al Mercat de les Flors. Artista polifacètic, en els seus inicis el vam poder veure tant fent teatre musical amb ‘Mamma Mia’ o ‘Fama’, com donant el do de pit amb òperes com ‘La Gioconda’ o ‘Turandot’. Però el nostre convidat d’avui va canviar els escenaris teatrals pels de la dansa, en un nou salt mortal que l’ha portat a moure’s entre creadors com Carolyn Carson, Dario Fo o Laura Vilar.
I com que el Miquel no para, amb la seva companyia ha ideat espectacles que reflexionen sobre temes tan diversos com la mort, la tradició o la democràcia i l’exili. Ara, porta la memòria dels represaliats pel franquisme al Mercat de les Flors, i per això avui el convidem a l”Àrtic’, on sabem que la cultura pot ser una molt bona arma de resistència.
