L’actor Pau Vinyals debuta com a dramaturg i director amb l’espectacle ‘El gegant del pi’, i ens el ve a presentar a l’Àrtic.

La memòria de l’avi

El Pau Vinyals es muda a un pis de compra. En aquest trànsit d’una llar a una altra, mentre fa capses i tria què es queda i què llença, li sobrevenen els records de la seva infantesa, de la seva condició de net, del seu avi. I aparellada a la imatge llunyana però sempre estimada i present d’aquell home que va morir quan ell tenia deu anys, una premissa que cau com un cop de puny: el seu avi era franquista, era dels que van guanyar la guerra, dels opressors i no dels oprimits.

“La realitat és que la Guerra Civil i tot el franquisme és una ferida enorme que tenim oberta. Ja fa molt de temps jo sabia que el meu avi era franquista i, de mica en mica, això ha generat una distància amb el seu record. I d’alguna manera volia tornar a veure qui era, qui és la meva família? Què passa allà? I ha sortit ‘El gegant del Pi’.”

Pau Vinyals

Aquesta discrepància entre la imatge familiar del petit Pau i el pes de la història, de la condició del seu avi com a pertanyent al bàndol que associem amb el feixisme, la repressió, el terror i el genocidi, és l’eix temàtic d”El gegant del pi’, un monòleg en què Pau Vinyals exerceix com a actor i, també, per primera vegada, com a dramaturg i com a director, acompanyat de Júlia Barceló.

“És molt diferent el que et diuen que volen que siguis al que realment volen que siguis, a la família. Canvia molt, això, perquè una cosa és el que tu vols projectar ser i l’altra és el que ets realment. I aquí hi ha un garbuix, una sèrie de coses, perquè la majoria de coses les aprenem amb les distàncies que ens posem amb els altres, com seiem, com ens relacionem, què mirem, què no mirem. I en realitat aprenem més amb això que amb el que ens diuen que hem de fer o no hem de fer. “

Pau Vinyals

‘El gegant del pi’ es converteix, així, en una reflexió sobre el llegat familiar, el pes del record i de la memòria, el trànsit cap a la maduresa (representada en aquest pis on es trasllada Pau Vinyals) però també en un advertiment sobre els riscos de l’extrema dreta i el feixisme, un perill contra el qual, com ens diu l’espectacle, no estem immunitzats ni com a individus ni com a societat. El nou treball de Pau Vinyals es podrà veure al Tantarantana fins al 6 de febrer, després d’haver-se estrenat com a peça de radioteatre amb el suport del Teatre Lliure i durant el confinament del 2020.

La presència cada cop més habitual de Pau Vinyals

L’actor i ara també dramaturg Pau Vinyals és un d’aquells rostres que en poc més d’una dècada ha passat de ser un perfecte desconegut a convertir-se en un habitual de l’escena catalana. Nascut a Ravós del Terri, a Girona, i llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre, des del principi de la seva carrera ha format part d’una companyia “solitària”, molt ben acompanyat, això sí, de Júlia Barceló o Pol López a més de prendre part en un combat entre ‘Liceistas i cruzados’ barcelonins, ser el millor amic d’un

turmentat príncep ‘Hamlet’, o exercir de professor de literatura a l’institut del ‘Merlí’.

Ara, però, aquest actor versàtil i tan capaç d’interpretar totes les complexitats d’una ‘Suite TOC núm. 6’ amb la Clara Peya al piano com de llençar una bomba Orsini sobre el TNC, s’estrena com a autor i director amb ‘El gegant del pi’. L’excusa perfecta per convidar-lo avui al nostre sofà, on si és necessari ballarem pel camí, pel terrat i també pel plató…

Pau Vinyals