L’escriptora terrassenca Marta Pessarrodona, amb una carrera de més de 50 anys, és tota una ambaixadora de les lletres catalanes. Poetessa de verb àgil i incisiu, ha escrit també retrats de “donasses”, com diria ella mateixa, de la talla de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda o Frederica Montseny. A part de recordar-nos un exili de la cultura catalana en general l’any 39. Per tot plegat, nou anys després de rebre el Premi Nacional de Literatura, ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I nosaltres la rebem avui a l”Àrtic’, on pensem que és un honor, i fins i tot un premi, rebre tot un referent de les nostres lletres.

Una cerimònia en un context estrany

Marta Pessarrodona va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 3 de juny passat, en una cerimònia atípica perquè, per segon any consecutiu, el president d’Òmnium Cultural és a la presó. Aquest fet no es va escapar de les intervencions dels qui van sortir a glossar la figura de la poetessa terrassenca, algú que, com va dir la professora Lluïsa Julià, va haver de descobrir el català en un context en què estava proscrit de les institucions. Filla d’una família lectora, Pessarrodona va començar a escriure poesia als anys 60, i des de llavors la llengua ha sigut la seva companya de viatge.

Una literatura a l’exili

A més de la seva faceta com a poetessa, Marta Pessarrodona en té una altra com a assagista, en què ha repassat biografies de dones com Mercè Rodoreda o Montserrat Roig -dues escriptores amb qui va tenir molta relació-, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany. Moltes d’elles van patir la repressió i l’exili després de la Guerra Civil Espanyola, i a aquesta diàspora Pessarrodona li ha dedicat dos llibres: ‘L’exili violeta’ i ‘França 1939’, que s’acaba de reeditar. Treballs que remarquen la importància que té Marta Pessarrodona, una dona que és testimoni viu de mig segle de literatura en català.