La barcelonina Laura Jou és la responsable que diverses generacions de nens i nenes de casa nostra es converteixin en autèntics animals escènics. Formada com a actriu a l’Institut del Teatre, als primers anys del 2000 va començar a treballar com a assessora amb actors i actrius infantils, i aquesta tasca l’ha duta a participar en films tan destacats com ‘El orfanato’, ‘Pa negre’, ‘EVA’ o ‘Lo imposible’. Fa quatre anys, va decidir alternar la feina al seu estudi d’actors amb la direcció del curtmetratge ‘No me quites’, i ara es passa al llarg per explicar-nos ‘La vida sense la Sara Amat’, a través de la mirada d’uns adolescents. I amb aquesta excusa avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on tenim molt clar que la vida sense la Laura Jou no seria igual per a molts intèrprets del futur.
La vida com a directora de cinema
A ‘La vida sense la Sara Amat’, Laura Jou ens presenta el Pep, un adolescent dels anys 80 que passa l’estiu en un poble d’interior i que només té ulls per una amiga de la colla, la Sara. Però un dia, la noia desapareix, i el Pep se la troba a casa seva, on es vol amagar de tothom, dels amics, dels veïns, de la policia i dels pares. Amb aquesta història, que adapta una novel·la de Pep Puig, Laura Jou s’estrena en la direcció del llargmetratge amb dos premis sota el braç, el del públic i el de la crítica, del BCN Film Fest passat.
La vida com a assessora
Laura Jou ja era ben coneguda a la televisió i al cinema com a assessora d’actors i, sobretot, dels més joves de tots. Per les seves mans han passat els actors de ‘Pa negre’ o de ‘Polseres vermelles’, per exemple, a banda d’haver treballat en tres dels quatre films de J. A. Bayona, qui produirà el seu segon llargmetratge. A més, la Laura té un estudi d’interpretació, on treballen intèrprets com Isaac Alcayde o Oriol Vila. Això sí, ara comença una nova etapa, en què més que com a assessora, en sentirem a parlar com a cineasta.
