Fonem el gel àrtic amb còmics relacionats amb la calor, el sol i, fins i tot, el canvi climàtic. Que la gent se’n vagi de vacances amb lectures calentes…
‘Ventiladores Clyde’
Seth. Salamandra, 2019
Es la magnífica nova edició que acaba de treure Salamandra de la millor obra d’una de les icones més importants del còmic independent mundial, el canadenc Seth. Aquest autor sempre ha destacat per explorar la nostàlgia i la quotidianitat amb pols de mestre i una cruesa emocional devastadora. A ‘Ventiladores Clyde’ fa precisament això, ens explica les vides ordinàries, tristes i avorrides de dos germans que porten una empresa de ventiladors, des de mitjans dels anys 50 fins a finals dels 70, una empresa que no pot suportar l’arribada de les noves tecnologies d’aire condicionat i s’enfonsa com les vides dels seus propietaris. Amb aquest escenari de fons, Seth ens explica històries familiars trencades, ens parla de forma crua del fracàs vital, explora fins a límits insuportables el tema de la incomunicació, i no s’oblida de la pèrdua d’éssers estimats, en aquesta cas representada per la mare moribunda dels germans. Obra mestra del còmic que tothom hauria de tenir a casa.
‘Aquel verano’
Mariko i Jillian Tamaki. La Cúpula, 2014
L’estiu, la calor, les vacances com a marc emocional per presentar una història de creixement i pas de la infància a la pubertat. És el que ens ofereixen les 300 pàgines d’‘Aquel verano’, una obra signada per les cosines Mariko i Jillian Tamaki, que té el regust nostàlgic i melancòlic dels estius a la platja, o al poble, quan érem petits i teníem els millors amics de l’estiu, els primers amors, les primeres decepcions, el despertar de la sexualitat, etc. ‘Aquel verano’ ens fa veure a través dels ulls de la nena protagonista l’esfondrament del matrimoni dels seus pares. A Wago Beach, el lloc on passa cada estiu amb els seus pares i on té una miga inseparable, viurà la pèrdua de la ingenuïtat de la infància i els estralls en definitiva d’haver d’afrontar un canvi cap a la maduresa. L’estiu es converteix en protagonista de la història, com a gran metàfora del despertar i de la transició estacional/emocional que experimenta la protagonista. És un còmic escrit i dibuixat amb una sensibilitat exquisida, no cau en la llagrimeta fàcil tot i la carrega emocional que comporta i, tot i la seva llargària, es llegeix ràpid i d’una tirada.
‘La tierra de los hijos’
Gipi. Salamandra, 2018
‘La tierra de los hijos’ és obra de l’autor italià Gipi, un autor interessantíssim que va trencar amb el seu estil i la seva rutina de treball per fer aquesta obra incòmoda i aspra que no et deixa gaire bon cos: és pessimista, crua i amb poquíssim diàleg. Com un cop de puny a la gola. Hi ha hagut un cataclisme que tot i que no se’ns expliqui, s’intueix que ha estat producte del canvi climàtic. La gent ha tornat a viure en un estat semi primitiu o sense lleis o estructures socials aparents. Els protagonistes són un pare i dos fills que intenten sobreviure com poden en un món feréstec i ferotge on la societat ha deixat d’existir. És una obra molt crua, impenetrable, que et posa els pèls de punta i t’encongeix l’estómac. A més, l’obra proposa una reflexió molt interessant: com poden canviar les estructures socials en una context de cataclisme climàtic? Les respostes que ens dóna el còmic no són gens engrescadores. És una obra majúscula que dóna una sola concessió.
‘Low’
Rick Remender i Greg Tocchini. Norma, 2014
En un futur llunyà, on el Sol s’està expandint prematurament i la superfície de la Terra ha quedat totalment calcinada i inhabitable per la radiació solar, la humanitat ha fugit de la superfície, tot buscant la seva salvació escapant al fons de l’oceà, a ciutats submergides a les profunditats abissals per escapar de l’enverinament de la superfície terrestre. De totes maneres, estan tots condemnats, el sol seguirà la seva evolució imparable i carbonitzarà el planeta. L’única esperança, unes sondes que els humans han enviat a l’espai per trobar planetes habitables i de les quals no se sap res. ‘Low’ és un exemple que quan li dones llibertat als autors poden sortir coses molt especials i noves. Rick Remender, guionista conegut per haver triomfat al mainstream dels superherois, escriu una història amb la imaginació totalment disparada, una trama llarga i plena de girs i aventures, on conflueixen la ciència ficció més radical i el drama familiar.
‘Lucifer’
Mike Carey i diversos artistes. ECC, 2012
Neil Gaiman va convertir Lucifer en un secundari de culte a la sèrie Sandman i el personatge va agradar tant que va gaudir de l’spin off que avui tenim entre mans i publica ECC en format integral. El que anava a ser un simple spin off de ‘Sandman’ es va convertir, amb el pas del temps, en una de les sèries més longeves i més de culte de la línia Vertigo de DC. El protagonista es un Lucifer que ha renegat de l’infern i s’ha retirat a la terra, on es fa passar pel propietari d’un club de jazz. Mike Carey fa un treball colossal de guió, una trama que es va allargar 75 números meravellosos que es llegeixen com una gran novel·la i que barreja drama, romanç, fantasia, ocultisme, mitologies i no està exempta d’interessants reflexions teològiques. Us costarà una mica al principi, però quan esteu ficats a les maquinacions d’aquest Lucifer cínic, fred i maquiavèl·lic, us trobareu fascinats per un dels millors còmics fantàstics que s’han publicat als darrers anys i un dels grans títols de la línia Vertigo de DC Comics.
