En un acte fet al Palau de la Música, la poetessa Marta Pessarrodona ha rebut el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El guardó l’entrega l’entitat Òmnium Cultural des del 1969 a persones que hagin “contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”. Tal com ja va passar l’any passat amb l’escriptor Quim Monzó, el president actual d’Òmnium, Jordi Cuixart, en presó preventiva des del 16 d’octubre del 2017, no ha pogut fer entrega del premi i en el seu lloc ho ha fet el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri.
Prèviament a l’entrega del premi, l’actriu Mercè Martínez ha llegit una carta escrita per Jordi Cuixart des de la presó de Soto del Real. En el text, el president d’Òmnium ha felicitat Marta Pessarrodona i ha acabat amb la frase “Més enllà de la poesia, res. Visca la vida i la llibertat”.
La mirada violeta de Pessarrodona
Per Òmnium Cultural, Pessarrodona és “una de les autores més prolífiques en llengua catalana i una de les intel·lectuals més prestigioses del nostre país a qui pocs gèneres literaris li queden per cultivar”. De fet, Pessarrodona, destaca per la seva obra de poesia però també ha escrit retrats cabdals de les escriptores més destacades de la llengua catalana com ara Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda o Montserrat Roig. I en el seu llibre ‘L’exili violeta’ posa el focus en les escriptores i intel·lectuals que van haver de patir l’exili en la diàspora republicana, com per exemple Lola Anglada, Teresa Pàmies i Aurora Bertrana, entre moltes altres. De la seva obra també en destaca especialment el diàleg continuat entre la cultura catalana i l’europea, especialment l’anglesa i més en concret en la figura de Virginia Woolf, sobre la qual Pessarrodona es va capbussar en el llibre ‘Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury’. El seu feminisme està present en bona part dels seus escrits i serveix de referència per a les noves generacions.
Marta Pessarrodona és la sisena dona que rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Prèviament ho van fer Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001), Montserrat Abelló (2008), Maria Antònia Oliver (2016) i Isabel-Clara Simó (2017), i és la tercera vegada que es premia un poeta. Pel jurat del premi, representat per Lluïsa Julià i Capdevila, Pessarrodona “representa una veu inconfusible dedicada a explorar els aspectes de la vida moral de l’ésser humà“.
