Aquestes son les recomanacions musicals del mes de març de 2020. Fes clic al següent enllaç si vols estar al dia de les últimes novetats discogràfiques actualitzades per l’equip de l’’Àrtic’.
Setmana del 23 al 29 de març
Childish Gambino
‘3.15.20’
“Danny Glover is America”. L’artista abraça tots els pals del concepte “entertainment” i, a més, els dota d’ironia punyent. Un bon exemple és la sèrie ‘Atlanta’, en què exerceix de director, actor i guionista per satiritzar sobre les contradiccions de la societat estatunidenca. Però aquesta és només una de les dimensions artístiques de Danny Glover que, per donar ales a les seves inquietuds musicals, es camufla sota el pseudònim de Childish Gambino. I gairebé d’amagat, el músic acaba de publicar per sorpresa ‘3.15.20’, un disc amb caràtula totalment blanca i cançons titulades amb números que corresponen al minutatge de cada pista al llarg de la seqüència musical. Ariana Grande, SZA o 21 Savage aporten color a aquest àlbum, en què aquest artista camaleònic se sent igual de còmode rapejant sense mossegar-se la llengua que mimetitzant-se amb un cor gospel o fent-se passar pel príncep del soul, Marvin Gaye. I és que no hi ha muntanya prou alta per a Childish Gambino.
Nightcrawler
‘Visionary’
Escoltar la música de John Carpenter és viure dins un malson en què alguna cosa t’assalta la nit de Halloween mentre intentes fugir de Nova York. Aquestes atmosferes sonores sinistres i d’altres més amables de l’imaginari cinèfil dels 80 han estat ressuscitades i retornades al futur amb l’etiqueta de synthwave. Ho explica el mateix Carpenter al documental ‘The Rise of the Synths’, que es va projectar en el festival In-Edit i que, dins el laberint de músics entrevistats, només inclou un de l’estat espanyol, Nightcrawler. És a dir, un peix anomenat Jordi Oró. Des del seu debut el 2014 amb el disc ‘Metropolis’, aquest dissenyador gràfic lleidatà ha conduït la seva banda sonora per tot Europa. Aquest divendres expandirà el seu univers sonor amb un àlbum que s’inspira en el passat, però dins d’una nebulosa contemporània d’electrònica de club, darkwave, R&B o hip-hop. Un àlbum visionari, o al menys això promet el títol. Potser aquest rondaire nocturn ha vist coses que mai no creuríem.
Father John Misty
‘Off-Key in Hamburg’
“De gran vull ser pastor”, va confessar Josh Tillman amb només sis anys. En realitat no tenia clara la seva vocació, només sabia que se sentia cridat per la part performàtica de les misses evangèliques i que Déu l’havia beneït amb dots per adreçar-se a un públic. La música cristiana va ser l’única permesa a la casa familiar del cantant fins que va tenir 17 anys i es va desvirgar amb Neil Young i Bob Dylan. La resposta estava bufant al vent: seria músic. Després de molts anys congregant masses amb les seves cançons, sembla que l’esperit misericordiós bull encara per la sang de l’artista, que ha decidit emprendre una acció solidària amb el seu nou disc com a Father John Misty. ‘Off-Key in Hamburg’ és un àlbum en directe gravat el mes d’agost del 2019 amb una banda de vuit músics i, la Neue Philharmonie de Frankfurt, està disponible digitalment a Bandcamp i tots els ingressos derivats es donaran al fons covid-19 que la fundació MusiCares ha creat als Estats Units per assistir als músics afectats pel brot de coronavirus i la cancel·lació de tot tipus d’esdeveniments musicals. En el nom del Father, del fill i de l’esperit sant. Amen.
Triángulo de amor bizarro
‘oɹɹɐzıq ɹoɯɐ ǝp olnƃuɐıɹʇ’
Treure disc en aquestes circumstàncies segur que genera molts dubtes, però hi ha grups que s’hi llancen de cap, com Triángulo de Amor Bizarro. El grup gallec ha publicat el nou material quan ho tenia previst, tot i haver hagut de cancel·lar les presentaciones en directe programades per a la primavera i l’estiu. Potser ha estat pel seu nom: què hi ha més “bizarre” que aquesta situació? Potser han pensat que és bon moment per mirar-se al mirall i qüestionar les nostres prioritats, com han fet ells, titulant el disc amb el seu propi nom capgirat com un reflex, ‘oɹɹɐzıqɹoɯɐǝpolnƃuɐıɹʇ’. Potser és que els efectes de distorsió i reverb, marca de la casa, i les melodies pop traslladen un ambient celebratori que necessitem més que mai. Potser és que creuen que ara, els seus missatges havien de ser escoltats: lletres contra l’individualisme capitalista, el masclisme, el fascisme o el canvi climàtic. O lletres, com a ‘Fukushima’, sobre la soledat humana en un món de màquines fetes per entretenir-nos. Si aquest disc no és oportú, quin ho és?
The Weeknd
‘After Hours (Deluxe)’
Posar-se com a nom artístic The Weeknd ja era prou indicatiu de l’hedonisme d’Abel Tesfaye, que ha explotat el personatge fins a la sacietat. No en va, va ser triat per a la cançó principal de ‘50 ombres d’en Grey’ amb nominació a l’Oscar inclosa, evidentment l’única que va rebre la pel·lícula. Però sembla que el cantant canadenc assoleix noves cotes de nihilisme amb un nou àlbum que augura els millors presagis, ‘After Hours’. És de sobres conegut que el músic va començar a tenir problemes amb les drogues de ben jove, però ara per ara sembla que la substància a la qual està més enganxat és a l’adrenalina. Tot apunta que el seu nou treball, publicat el 20 de març, pujarà aquesta setmana al número 1 de vendes a molts països però, com que no és un xut prou potent, el músic acaba de publicar una versió “deluxe” amb cinc remixs i una gravació en directe. The Blaze, Oneohtrix Point Never o Lil Uzi Vert col·laboren en aquest nova gesta, en què sembla especialment oportuna l’aportació de Chromatics. No van tenir por d’acompanyar Ryan Gosling trepitjant l’accelerador i ara encaixen amb l’estètica thriller retro dels nous videoclips de The Weeknd, conduint a altes hores de la matinada fins a perdre, literalmente, el cap.
Setmana del 16 al 22 de març
Kids From Mars
‘I don’t know what you feel but I feel it too’
‘I don’t know what you feel but I feel it too’ és el segon EP dels Kids From Mars. Un treball que arriba després de la bona rebuda del seu debut, “</3”, l’any passat. Ara, l’Oskar i en Roger publiquen quatre nous temes, en anglès, que demostren que, tot i la seva edat, l’experiència dels directes i d’experimentar a l’estudi acaben reforçant un estil cada vegada més propi. Una d’aquestes noves cançons és ‘What we’re turning into’, un tema que ve acompanyat del seu videoclip realitzat per Jordi Vissi. Tot i la cancel·lació del seu concert de presentació a Barcelona d’aquests dies, Kids From Mars sí que actuaran el dia 19 de març a les 22 h, via “streaming”, al seu canal de YouTube pel Cuarentena Fest.
Tren Seeger
‘El poder de la cançó’
Si creieu en el poder transformador de la cançó, segur que trobeu a faltar la figura de Pete Seeger: aquell vell cantant que, des de la ribera del seu riu Hudson, somniava en una revolta de les flors. Arturo Gaya (veu), Sergi Trenzano (guitarra), Cati Plana (acordió diatònic) i Kike Pellicer (contrabaix) són Tren Seeger, una màquina musical que derrota l’odi. Ara publiquen ‘El poder de la cançó’, un disc en què versionen i actualitzen temes del cantautor nord-americà, amb col·laboracions d’artistes com Gemma Humet, Joana Gomila o Quico Pi de la Serra, entre molts d’altres.
Bounties
‘Vengui No’
Uns altres trens es presenten aquests dies: els que donen nom al nou videoclip dels Bounties. Fa uns mesos, aquest grup de pop de Terrassa va gravar el videoclip del seu tema ‘Trains’ entre vagons i andanes fins que Renfe va decidir retirar-lo pel suposat incompliment de les seves normes. Ara, el tema ha tornat a veure la llum, remesclat a Camaleó Estudi, i amb una nova versió del videoclip (ara sí), realitzat per Majara Studio i amb el vistiplau de la companyia de ferrocarrils. ‘Trains’ formarà part del seu disc debut, ‘Vengui No’, que es donarà a conèixer el 20 de març i que, quan la covid-19 ho permeti, presentaran a Heliogàbal.
Nico Casal
‘Stories’
Un altre artista que aquest setmana estrena és el pianista i compositor de bandes sonores Nico Casal, que ha publicat ‘Fog’, un segon single del seu nou EP que veurà la llum el 24 d’abril amb el títol de ‘Stories’. Nico Casal va publicar l’any passat el seu primer àlbum, ‘Alone’, després d’una carrera com a compositor de bandes sonores de films, entre els quals destaquen el curtmetratge ‘Stutterer’, guanyador d’un Oscar el 2016, i ‘La enfermedad del domingo’, de Ramón Salazar, amb el qual el pianista gallec va ser nominat als premis Feroz. La cançó ‘Fog’ va ser creada originalment per a la banda sonora del curtmetratge ‘Charlie’, dirigit per Shan Christopher Ogilvie.
Pablo Lesuit
‘Belorizonte’
Un altre gallec d’estrena és Pablo Lesuit, cantant i músic multiinstrumentalista que acaba de publicar el videoclip de ‘Crónicos’, la tercera cançó que extreu com a single del seu darrer àlbum, ‘Belorizonte’, un viatge musical de Lesuit al Con Sud: sons llatins amb sintetitzadors i caixes de ritme dels vuitanta. El videoclip ha estat realitzat a Galícia pel director Xaime Miranda, que s’ha inspirat en l’estètica del cinema francès de la Nouvelle Vague.
