L’assagista Joana Masó i la cineasta Mireia Sallarès han estudiat la figura del psiquiatra Francesc Tosquelles i el resultat de la seva tasca és un llibre i un documental que ens venen a presentar a l’Àrtic. El llibre de Masó ha rebut el Premi ciutat de Barcelona d’assaig i història 2021 per posar en valor una història sobre el patiment psíquic en context de crisi social.

Tosquelles: entre la psiquiatria i el surrealisme

El reusenc Francesc Tosquelles va estudiar psiquiatria a la Barcelona de principis del segle XX, sota la influència de l’eminent psicòleg Emili Mira, però també del psicoanàlisi dels deixebles de Freud i fins i tot de l’ideari marxista, que va marcar la seva visió del món. Aquesta mescla de teories i sensibilitats el va dur a constatar que, en la seva feina, la fita no és curar els pacients, sinó les institucions que provoquen i cataloguen les patologies psiquiàtriques. No és l’individu el que està malalt, sinó el sistema.

Amb aquest punt de partida, Joana Masó ha publicat ‘Tosquelles. Curar les institucions’, un llibre a mig camí de l’assaig, el compendi de textos i l’àlbum en què ens relata el periple d’un Tosquelles que va treballar amb soldats republicans a la Guerra Civil. En aquest context basava la seva teràpia a tractar-los en el mateix lloc del trauma: el front de combat, abans d’haver-se exiliar i d’acabar en un camp de concentració francès.

Joana Masó Mireia Sallarès

A França, precisament, va ser reclamat pel director del centre hospitalari de Saint-Alban per continuar amb la seva feina com a psquiatra, i és allà on la seva figura va créixer fins a fer-se històrica. A l’hospital, Tosquelles va rebre, i en ocasions protegir, destacats intel·lectuals, artistes surrealistes i pensadors, i amb tots ells va elaborar un programa per als pacients psicològics en què la cultura es fusionava amb la psiquiatria.

En les seves sessions, Tosquelles convidava els seus pacients a elaborar peces artístiques, a relacionar-se amb disciplines com el cinema, la pintura, el teatre, la fotografia o la literatura, en un tractament que abastava tots els àmbits de la vida i que tenia clara una màxima: “L’important en l’home és encertar la seva bogeria. El destí de la bogeria és l’essència de l’home.”

La definició de la figura clàssica del psiquiatra és algú que té por de la bogeria, és a dir, és algú que té por quan els altres s’acosten massa. I ell diu: ‘Jo vaig construir tota la meva pràctica clínica, analítica, política contra la idea que ser psiquiatra és tenir por quan els altres es toquen’. I diu: ‘Tot el que vaig fer és que els malalts s’acostessin, o sigui, que fessin coses junts”
Joana Masó

L’oblit de la figura de Francesc Tosquelles és el que va dur a Joana Masó a escriure ‘Tosquelles. Curar les institucions’ i a treballar amb Mireia Sallarès en el documental ‘Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por’, en què es radiografia la presència del psiquiatra de Reus en el teixit social contemporani que va des dels poetes i intel·lectuals fins a les congregacions de monges o les treballadores sexuals.

Amb el seu llibre, Joana Masó ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig, i el seu treball i el de Mireia Sallarès tindran continuïtat en l’exposició ‘Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat’, que es podrà veure al CCCB a partir del 8 d’abril.

El vincle de Joana Masó i Mireia Sallarès

Tot i que Joana Masó és filòloga i traductora, i Mireia Sallarès és artista visual i cineasta, el vincle que les ha unit a totes dues passa per la psiquiatria. Llicenciada en lletres a París i doctorada tant a la capital francesa com a Barcelona, la Joana ha alternat la seva tasca a la càtedra Unesco de ‘Dones, desenvolupament i cultures’ amb la traducció de textos d’Hélène Cixous o Jacques Derrida, la seva feina com a docent o la codirecció de la col·lecció d’assaig de l’editorial Ellago.

La Mireia, en canvi, va estudiar Belles Arts a Barcelona i cinema a Nova York, i de la mescla d’aquestes dues disciplines n’han sortit projectes sobre l’orgasme femení com ‘Las muertes chiquitas’ o sobre l’amor després de la guerra dels Balcans a ‘Com una mica d’aigua al palmell de la mà’, amb què va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona fa dos anys. Ara, totes dues han sumat energies i passió per reivindicar la figura del psiquiatra Francesc Tosquelles, i per això avui les hem convidades a l’Àrtic, on creiem que la cultura pot ser també fonamental per a la salut mental.