“Sota llamps i trons” dedica l’inici del programa a la música que va provocar baralles entre compositors i crítica, amb insults inclosos. Com per exemple, la resposta de Beethoven al crític Gottfried Weber que va publicar un article fulminant la seva obra ‘La victòria de Wellington’: “Tu, miserable brètol! El que jo cago és millor que qualsevol de les teves idees!”. La ‘Petita joia musical’ ens descobreix la història de Florence Foster Jenkins (1868-1944), soprano nascuda a Pennsilvània, famosa per la seva manca d’afinació i sense sentit del ritme, qualificada la pitjor cantant de la història de l’òpera. Tot i això, als anys 20 del segle passat el públic l’adorava, l’anava a escoltar als millors auditoris, potser més per diversió que per les seves aptituds musicals.
A la secció del ‘Conservatori del Liceu’, ens visita Emili Brugalla, professor de cambra del Centre Superior, i els estudiants Francisco José Estrada, clarinet, i Juan Carlos Macís, piano, membres del Trio Kálon.
