Aquest cap de setmana, el barri del Poblenou s’ha omplert d’artistes que no utilitzen pintura, textures matèriques ni tampoc pedra per crear les seves obres. El pinzell que utilitzen és “lumínic” —o n’hem de dir “llumínic”?

Parlem del festival Llum BCN, que justament conté la paraula dels nostres ‘Mots endiumenjats’: “llum“.

LUMINE, la mare

Si ens hi fixem, LUMINE comença per ela i, en canvi, “llum”, per ela doble (o ela palatal). És a dir, una ela inicial llatina va passar a pronunciar-se com una ela doble en català, fenomen que en fonètica s’anomena palatalització. Aquest canvi del llatí al català va ser tan regular que és un dels trets característics de l’evolució de la nostra llengua.

Els mots que presenten aquest canvi fonètic són del grup anomenats “patrimonials”, que vol dir que parteixen del llatí vulgar i que han anat evolucionant històricament fins arribar als nostres dies. És el cas també, per exemple, de LUPUS > llop o LUNA > lluna.

Però llavors, per què no ha passat el mateix amb “literatura” o “lògic”?

Hi ha paraules que no han seguit el mateix procés evolutiu sinó que se l’han saltat. En un moment concret va caldre introduir-los al català i es van agafar directament del llatí amb només alguna modificació mínima. Són els “cultismes” i mantenen la ela inicial llatina. Alguns s’han popularitzat molt i ara pertanyen a la llengua comuna, com són “literatura”, “lectura”, “labial”, etc.

“Lumínic” o “llumínic”?

És tan popular la palatalització en català que col·loquialment podem sentir persones que diuen “llògic”, “llumínic” “llímit”, tot i això, la normativa és clara, tal com indica la ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana‘:

En la parla espontània, poden aparèixer les pronúncies amb [ʎ] en paraules com ara lògic o límit. Aquestes pronúncies analògiques no són acceptables en els registres formals.

Tot i això, i malgrat que la normativa recomana que ha de ser “lúminic”, tant parlat com escrit, el fet que hi hagi gent que espontàniament digui “llumínic” té la seva raó fonètica, com hem intentat explicar.

I, alerta, perquè la normativa també avisa de casos dobles que cal tenir en compte perquè no hi hagi la temptació de considerar-los incorrectes, quan no ho són:

Cal tenir en compte, però, que en algun cas existeixen dobles formes. Així, hi ha el mot lliberal, que s’usa amb el mateix significat al costat de la forma d’origen culte liberal, o llegítima, que s’usa com a nom (‘porció de l’herència’) enfront de l’adjectiu legítim -a.

Acabem. Apaguem “el llum” o “la llum”?

De vegades hi ha confusió a l’hora de saber si “llum” és una paraula masculina o femenina, el diccionari ens ho resol:

la llum “Agent físic que és una de les formes d’energia, capaç d’impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos”

el llum “Estri o aparell que serveix per a fer llum.”

Així doncs, literalment, per quedar-nos a les fosques hem d’apagar el llum.

Si vols continuar llegint més curiositats sobre diferents paraules, consulta els nostres altres ‘Mots endiumenjats‘.