El barceloní Guiu Cortés és un cantautor agosarat que s’ha enfrontat a dos reptes quasi impossibles: viure de la música i tenir una hipoteca. I és que aquest fill del Guinardó s’ha fet un nom en els escenaris catalans presentant-se precisament així, com El Niño de la Hipoteca. Format en diversos conservatoris des de petit, i també en humanitats, va començar la seva carrera tocant a les andanes de metro abans de publicar una col·lecció de ‘Gratis hits’ o treure ‘Lo que hicimos en YouTube pero bien grabao’. Pero El Niño té clar que li agrada sortir-se de la norma, per això ara ens presenta un disc que és, més aviat, un no disc. I nosaltres aprofitem per portar-lo al nostre sofà, on ens agrada la gent que va per lliure.
Això no és un disc
El nou treball d’El Niño de la Hipoteca no enganya a ningú: no és un disc. Com a mínim, un de convencional, perquè, així d’entrada, no el podrem trobar a les botigues. El Niño és conscient que el plàstic contamina, i que a dia d’avui ja no té sentit treure discos, tenint eines com internet, així que aposta pel format digital i de descàrrega. Amb una dècada i mitja de carrera a sobre, aquest cantautor irònic i inclassificable va conèixer la fallida de la indústria discogràfica i l’auge del digital, així que sap molt bé de què parla.
Un cantautor amb rock a les venes
El Niño de la Hipoteca va començar la seva carrera com a venedor en una botiga de discos, feina que compaginava amb els seus primers treballs com a cantautor. Ja llavors va impressionar gent com Andreu Buenafuente, que el va fitxar per les seves lletres intel·ligents i les seves composicions elaborades. Amb el temps, però, ha evolucionat cap al rock, un estil en què pot transmetre-les tot el que sent amb la ràbia d’una veu original que ha sabut fer-se un lloc en el paisatge musical català.
