Repassem la història dels establiments plens de menjar local i productes vinguts d’ultramar, refinats, gurmet, el que ara en diríem delicadeses. No hi ha dues botigues de queviures iguals, però totes tenen alguna cosa de temple, de culte, i tornen a estar més de moda que mai.

Breu història dels “colmados”

Barcelona deu aquestes botigues de queviures al seu port, com gairebé tot. Tot comença amb el comerç amb les colònies espanyoles d’ultramar i algunes ciutats claus de l’Europa preindustrial. Allò que venia de l’altre cantó de mar, l’ultramarí, és la pedra sobre la qual es va aixecar la nova Barcelona. Fins aquell moment, els mercats eren l’epicentre de la compra i venda diària d’alimentació. Les parades eren precàries i les dietes eren pobres, repetitives i bàsiques. Res a veure amb els mercats municipals que coneixem avui.

El llibre ‘Colmados de Barcelona: historia de una revolución comestible’, de Inés Butrón, fa un repàs de la història d’aquestes botigues de queviures

Però també hi havia les adrogueries. En aquelles botigues hi convivien mercaderies d’ús quotidià sense gaire especialització: des de sucre a tabac passant per espècies o gra. Uns establiments que reflectien l’escletxa que s’acabava d’obrir entre els obrers i les classes benestants; els qui compraven col i porc al mercat i els qui necessitaven sucre de Cuba i vainilla de Madagascar. El primer marcador social de la gastronomia. Eren molt nombroses a Ciutat Vella, particularment al barri de la Ribera.

El nom comú que es va estendre va ser el de “colmado”, que vol dir “ple de”, un establiment on hi ha de tot: embotits, llaunes, conserves, grans, espècies, un calaix de sastre comestible. I van convertir-se en el reflex de les classes socials: els propietaris eren homes; les compradores, criades; les que organitzaven les compres, senyores amb certs calés, i els qui despatxaven, aprenents i/o dependents, anomenats saltataulells, vestits amb bates, que s’hi passaven tot el dia sense veure la llum del sol. Com el gruix de la població de Barcelona de la primera meitat del segle XIX.

La creació dels “colmados” és una conseqüència del pla urbanístic de Cerdà perquè molts estaven situats en un xamfrà, una ubicació ideal per exposar tota aquells quantitat d’aliments, llaunes, ampolles i caixes. Fins als anys 80 del segle XX, les botigues de queviures de l’Eixample i els d’altres barris de la ciutat van conviure sense problemes amb els mercats, ara ja sí, els que coneixem avui, abans que comencessin a renovar-los.

Els millors “colmados” de Barcelona

Colmado Quílez

Rambla de Catalunya, 65

Va fer mal quan va tancar la meitat de l’establiment de Quílez al xamfrà de rambla de Catalunya amb Aragó, tot i que el negoci continua en un espai més petit. Coses dels lloguers! I el Quílez continua sent un “colmado” de referència. En aquest cas, sobretot de vins.

Colmado Múrria

Carrer de Roger de Llúria, 85

Un dels nostres “colmados” favorits és el Múrria, al xamfrà de Roger de Llúria amb València. Encara el porta un descendent de la família, Josep Múrria, que ha convertit aquell establiment en un temple dels formatges. És que alguns “colmados” han fet de l’especialització la seva estratègia de supervivència!

Casa Gispert

Carrer dels Sombrerers, 23

La Casa Gispert, al barri de la Ribera, està dedicada a la fruita seca. La torren allà mateix! Fa dècades i dècades… i els propietaris actuals no han perdut l’esperit original del negoci. Fins i tot l’han restaurat, ara és una botiga de principis del segle XX perfectament actualitzada. No pas d’aspecte, sinó de servei, sobretot.

J. Renobell

Passeig de Picasso, 34

El barri del Born, malgrat la turistificació, ha conservat alguns d’aquests negocis antics. Jaime Renobell en seria un bon exemple. Potser ara que estan tan de moda les botigues de gra i llegum a granel, s’ha de reivindicar que aquests comerços fa un segle que s’hi dediquen, no han sucumbit mai a les tendències!

Casa Perris

Plaça Comercial, 2

Graneria fundada en 1940 i situada davant el Mercat del Born. Varietat de gairebé un miler de productes, des dels més clàssics com llegums, fruita seca o cereals a d’altres de més curiosos com llenties del Canadà o un arròs verd del Vietnam.

La Teca

Carrer dels Agullers, 7

Un “neocolmado” que ha fet la família Vila, els mateixos de la famosíssima Vila Viniteca, una de les vinateries més importants de Barcelona, al barri de la Ribera. L’origen és el “colmado” familiar dels anys 30 del segle passat. Avui hi venen delicadeses tan fresques com en conserva. I la mestressa, Eva Vila, s’ha especialitzat, sobretot, en formatges.