Els qui han passat per l’experiència lectora de ‘Canto jo i la muntanya balla’ es poden fer una idea de la dificultat de portar a escena un relat coral tan particular com aquest, en què elements de la natura com els cabirols, els núvols o els bolets parlen tant o més que els personatges humans. A això cal sumar-li les expectatives que genera l’adaptació d’un text tan premiat i aplaudit com el d’Irene Solà. Però Guillem Albà i Joan Arqué, que van quedar copsats per aquesta fantasia rural, es van proposar convertir el que era un repte majúscul en una oportunitat per jugar i explotar les possibilitats de diferents llenguatges escènics, com el gest, els titelles i la música en viu. Ja havien treballat junts a escena en muntatges com ‘Rhum’, però aquesta ha estat la primera vegada que Albà i Arqué codirigeixen un espectacle per al qual asseguren que han tingut, amb total llibertat creativa, el suport de La Perla 29.
L’Oriol Broggi ens va dir una cosa molt significativa: no tingueu por a equivocar-vos”
I es van llançar a la piscina, o, en aquest cas, a la sorra del Teatre Biblioteca de Catalunya. La dramatúrgia de Clàudia Cedó ha seleccionat les principals trames de la novel·la per tal de reduir-la a una durada d’escena i ha buscat mantenir l’essència d’una obra que mostra sense idealitzacions la vida a l’alta muntanya a la zona entre Camprodon i Prats de Molló. Com en el llibre, el muntatge parteix de la tempesta i el llamp i de la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Laura Aubert, Diego Lorca, Anna Sahun, Ireneu Tranis i Caterina Tugores i Amaia Miranda (guitarra) conformen el repartiment que dóna vida als personatges.
Ens ho hem passat molt bé perquè ens hem sentit com nens que és una cosa que sempre intentem a la vida”
Els titelles d’Alfred Casas
Els titelles de fusta amb què es dona vida a personatges com la Lluna o el Cabirol són obra del titellaire i escenògraf Alfred Casas, que ha esculpit aquestes figures mòbils que cada nit cobren vida a l’escenari. Una feina de manipulació amb què els actors han de transmetre emocions a través de la fusta d’aquests personatges, que es camuflen amb l’escenografia i la sorra com si es trobessin al mig del bosc. L’espectacle també juga a combinar diverses escales d’acció i personatges com el Domènec tenen la seva rèplica en miniatura.
Són escultures en moviment, de vegades haig de venir a veure com els belluguen perquè són objectes vius”
Judit Neddermann signa la música
Quan a Judit Neddermann li van proposar encarregar-se de la composició musical de ‘Canto jo i la muntanya balla’ no ho va dubtar. S’havia emocionat llegint el llibre i els escenaris rurals de la zona de Prats de Molló li eren molt familiars, així que les melodies li van sorgir de forma natural. El procés de creació musical va ser paral·lel al del muntatge i l’autora va estar present a tots els assajos. El resultat és una música orgànica i instrumental que es fusiona amb cadascuna de les escenes i que interpreta Amaia Miranda a la guitarra.
Quan llegia aquest llibre tenia la sensació que me l’explicava algú que coneixia molt, i llavors em va costar poc traduir les primeres idees per a la música”
Informació pràctica
- Lloc: Teatre Biblioteca de Catalunya (Carrer Hospital, 56)
- Dates: fins al 31 de març
- Horaris: de dimecres a dissabte a les 20h i diumenge a les 18 h
- Preus: 25 euros
