La Bàrbara Mestanza és una actriu i cantant barcelonina que va fer dues amigues a l’Escola Eòlia i, sense ni haver acabat els estudis, ja tenia un grup de música. Amb la Paula Malia i la Paula Ribó va fundar The Mamzelles, una banda que proclamava als quatre vents ‘Que se desnude otra’, però que també era capaç de convidar-nos a una ‘Orgia’ conduïda per l’Àlex Mañas. La Bàrbara, a més, té una carrera com a actriu que l’ha duta a proclamar, molt innocentment, que ‘Amar es para siempre’, a convertir-se, també, en ‘La mujer más fea del mundo’ i a demanar-nos als espectadors que esmorzem amb ella. Ara, recupera un dels seus referents d’infantesa i ens mostra que Disney ens va mentir al parlar-nos de Pocahontas, i que la seva veritable història era la d’una entremaliada.
Pocahontas, entre el mite de Disney i la crua realitat
La princesa Matoaka, a qui es coneixia com a Pocahontas, era membre d’una tribu índia que va capturar el colon John Smith. Segons la llegenda, en el moment en què l’anaven a sacrificar, ella es va interposar i li va salvar la vida. Fins aquí, les similituds entre el film de dibuixos animats i la realitat, amb tots els dubtes que desperta la història relatada pel mateix Smith. Però quan Bàrbara Mestanza va revisar la pel·lícula, va llegir més sobre el personatge i va entendre fins a quin punt la història de la pobra Matoaka era molt més trista del que ens havien venut. Aquí va néixer ‘Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa’, el seu segon text com a directora i dramaturga. I el primer, a més, en què Mestanza està tota sola a l’escenari.
El teatre com a instrument de lluita feminista
A l’espectacle, Bàrbara Mestanza es posa en la pell de Pocahontas i, amb ella, reflexiona sobre la manera com el relat cultural i històric ens ha mentit sobre algunes figures femenines, convertint-les en poc més que el paradigma de l’amor disneyià. Amb això, Mestanza s’interroga sobre qui és ella, i com es pot canviar la percepció que tenim de la història de les dones dins del moment de lluita feminista en què ens trobem. Un moment en què el teatre té un paper important com a suport des d’on lluitar i reflexionar per construir una societat igualitària, una cosa que Mestanza fa des que, el 2010, va fundar The Mamzelles.
