Un espai escènic nou va camí de néixer, abans que acabi l’any, al barri de Sants. Es tracta d’una sala petita, en un local del carrer de Cerdanyola, que serà en realitat més que un teatre. El projecte inclou botiga, galeria d’art i cafeteria, però la iniciativa, de la Cooperativa Periferia Cimarronas, és també un acte de reivindicació. Es defineix com el primer espai “afrocentrat i afrofeminista” de Barcelona.

Darrere del projecte hi ha diverses artistes, com l’actriu i directora de la companyia No Es País para Negras, Silvia Albert Sopale. “El que volem és invertir un ordre en què normalment són homes blancs heterosexuals els que decideixen què es fa en espais com aquest”, anuncia. Per això la cultura afrodescedent i en especial les dones seran les protagonistes de la sala, si més no per començar. El primer mes s’hi programaran només espectacles de persones afrodescendents, “tot i que el pati de butaques està obert a tothom”.

L’actriu i dramaturga Silvia Albert Sopale, a ‘Alcelobert’

MIRA EL PROGRAMA

Albert Sopale hi aporta l’experiència pròpia com a actriu. “No trobava papers per a mi, així que vaig fer la meva obra”, i així va néixer un monòleg (que va donar nom a la seva companyia) en què relata el racisme que pateixen les persones afrodescendents, també les nascudes aquí, com ella mateixa. “Potser s’expliquen històries nostres però no som creadors, actors, partícips d’aquestes històries”. El pas lògic següent era crear un teatre per programar el que altres no feien.

Art contra el racisme

La intenció és que, a més d’espectacles, l’espai escènic serveixi per acollir tallers o cursos com els que impartirà l’actriu Vicenta Ndongo. I tot plegat es complementa amb una cafeteria regentada pel Sindicat de Manters, una galeria d’art i una botiga de creacions fetes també per afrodescendents. “És una oportunitat de tenir un punt de venda”, explica la il·lustradora Elizabeth Montero Santa, que signa com La Flor del Tamarindo.

Silvia Albert Sopale i Elizabeth Montero Santa, al local de Periferia Cimarronas

Pel que ha viscut ella mateixa, “et trobes molts murs i prejudicis”, o directament menyspreu racista cap a les creacions. “Si ets racialitzada, ets migrant o ets negra, automàticament el que fas ja no és art, és artesania, és folklore, està més avall”, sentencia.

L’objectiu de Periferia Cimarronas és obrir el local a la tardor, coincidint amb la gala Catalunya Aixeca el Teló. De moment, per finançar les obres de reforma tenen en marxa una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo. I estan molt a prop d’aconseguir l’objectiu òptim, 20.500 euros, que es destinaran sobretot a la insonorització de l’espai: reduir molèsties als veïns per fer molt soroll a la ciutat.