El rastre de la Barcelona romana es pot apreciar en diversos punts del centre de la ciutat. Un n’és la plaça de la Vila de Madrid actual, per on, entre els segles I i III dC, passava una via sepulcral que conduïa a l’entrada de la ciutat.

Oblidada durant segles

Amb el pas del temps, la via sepulcral va quedar soterrada i, més tard, amagada durant segles sota el convent de Santa Teresa de les Carmelites Descalces, que es van establir el 1588. Els bombardejos de la Guerra Civil van deixar molt malmesa la construcció i el 1944, l’Ajuntament va emprendre la reurbanització de la zona. Va ser així com, als anys 50, va quedar al descobert aquest aquesta necròpolis.

Enterraments fora de la ciutat

La via sepulcral acollia, a banda i banda, monuments funeraris: ares, esteles i les anomenades “cupae”. Aquests elements tenen forma semicircular, estaven revestides d’estuc i disposen d’una mena de sòcol que permetia asseure-s’hi. Això respon al fet que “en època romana el món de la mort estava més proper a la família i, en dies especials la gent hi venia, menjava aquí i i compartia aquest menjar també amb els difunts”. De fet, a la part posterior de les “cupae” hi ha un forat que servia per dipositar-hi aliments.

La llei romana prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats i, per això, els monuments funeraris es trobaven fora muralles i, més concretament, als voltants de les seves vies d’accés. Aquesta ubicació fomentava el record, “la vida”, dels morts a través de la mirada dels viatgers que passaven per aquests camins.

Objectes per acompanyar els difunts

En el jaciment també s’hi van trobar diverses ofrenes funeràries i objectes per acompanyar els difunts en el seu trànsit cap al més enllà, com “llànties per il·luminar el camí o monedes per pagar barca que portava a l’altre món”. Aquests objectes es poden veure al Centre d’Interpretació situat a tocar de la zona arqueològica, on a més d’aprofundir en els ritus funeraris de cultura romana es pot conèixer les particularitats de l’antiga Barcino.

Ho va explicar Júlia Beltran, conservadora en cap del MUHBA, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.