El refugi antiaeri ubicat a la Torre de la Sagrera s’obrirà al públic el 2023. Aquests mesos s’està redactant el projecte necessari perquè el Servei d’Arqueologia de Barcelona n’iniciï el procés de restauració, que, en aquest cas, serà mínim. Segons Arqueologia, la galeria es troba molt ben conservada i se n’han pogut recuperar molts elements originals del 1938, data en la qual es va iniciar la construcció.

Un refugi comunitari per a alumnes i veïns

El refugi va ser descobert el 2015, quan s’estaven fent treballs de neteja per convertir la casa en un equipament de barri. Des del soterrani de la casa es va construir una baixada per fer-hi un rebost i, des d’aquí, es va construir el refugi antiaeri a partir del 1938.

La galeria, d’una longitud de 88 metres dividida en tres trams, tenia capacitat per a un centenar de persones. Tenia dos accessos: un des de l’exterior i l’altre des de l’interior de la casa. En aquella època, la Torre de la Sagrera allotjava una escola, per això va servir com a refugi per a molts infants i, a la vegada, per a veïns de la zona.

L’ideòleg dels refugis antiaeris

Se’n conserven el cablejat elèctric, urinaris i una font

Segons els arqueòlegs, el refugi antiaeri es conserva molt bé, però destaca sobretot pels elements que s’hi han trobat. “La instal·lació elèctrica es conserva intacta, hi ha ‘in situ’ dues bombetes originals”, destaca l’arqueòleg Xavier Maese. A més, també hi ha tres latrines d’obra (una en forma de banc, una altra amb obertura al terra i l’altra amb dos espais per a urinaris amb una separació de ciment al mig). “La font d’aigua és un altre element que no és gaire usual trobar en un refugi”, afegeix Maese. Es troba davant dels urinaris i al costat del pou de ventilació per on arribava l’aigua.

En aquest refugi antiaeri també hi ha anotacions numèriques a les parets, dibuixos infantils i gargots. Segons l’arqueòleg Xavier Maese, és usual trobar-ne en aquestes galeries i normalment eren als accessos.

Serà visitable en grups reduïts

El refugi serà visitable en grups reduïts d’unes sis persones al 2023. Abans, però, el Servei d’Arqueologia hi farà una intervenció mínima per assegurar les condicions de seguretat, com ara posar-hi terra i restaurar-ne el cablejat elèctric per mantenir-lo. El cost per a la redacció del projecte i l’obra, que durarà cinc mesos, és de 295.000 euros.

Montserrat Pugès, tècnica del Servei d’Arqueologia de Barcelona, també explica que als magatzems tenen elements com llaunes de conserva o ampolles amb líquids en procés de restauració. Aquests objectes serviran per poder-los exposar en algun banc que recrearan. També s’hi disposaran plafons explicatius per preparar la visita guiada al refugi.