Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991). Escriptora que va situar la majoria de les seves novel·les a Barcelona, com ara ‘Ramona adeu’, ‘El temps de les cireres’ o ‘L’òpera quotidiana’. És una de les principals autores de la literatura catalana contemporània. Al barri de la Sagrada Família hi ha uns jardins que porten el seu nom.
Montserrat Roig va situar la majoria de les seves novel·les a la ciutat que l’havia vist néixer i on va viure fins a la seva mort. Va néixer el 13 de juny del 1946 al número 37 del carrer de Bailèn.
L’escriptora i biògrafa de ‘la Roig’, Betsabé Garcia ens explica com la seva mare, Albina Fransitorra, era també escriptora compromesa amb l’ideari d’esquerra i el feminisme. El seu pare, Tomàs Roig, era escriptor i advocat compromès amb el catalanisme. Va estudiar primària a l’escola Divina Pastora de l’Eixample, just davant d’on vivia. Allà va tenir contacte amb una formació catòlica i després va cursar secundària a l’Institut Montserrat de Sant Gervasi.
El contrast d’aquests dos mons, el de l’escola religiosa i el liberal de casa seva, va despertar el seu esperit crític cap a l’entorn.Roig volia ser actriu, per això l’any 1961 va ingressar a l’Escola d’Art Dràmàtic Adrià Gual, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany, amb qui va tenir una amistat que va durar tota la vida.
Bona part de la seva obra situa les seves històries a Barcelona, sobretot a l’Eixample: ‘Ramona adéu’ , ‘El temps de les cireres’ o ‘L’òpera quotidiana’ generen una comèdia humana que expliquen Barcelona a través de les persones que hi viuen.
Aposta pel periodisme
Als 70, Monsterrat Roig va tenir un compromís polític antifranquista amb el PSUC i ja durant la transició va entrar com a periodista a TV2, el canal català de TVE, en què va fer un programa d’entrevistes, ‘Personatges’, amb un gran èxit de públic. El 1978 va rebre el premi Mundo d’entrevistes, però la seva relació amb TVE va acabar per les pressions i la censura, una denúncia que va arribar al Congrés dels Diputats. Als 80, Montserrat Roig es va consagrar en el periodisme social d’investigació i contra l’oblit amb ‘Els catalans als camps nazis’, gràcies al qual moltes persones van poder trobar als seus éssers estimats, de qui no esabien res.
Feminisme poètic de trinxera
La seva aportació intel·lectual va tenir una gran repercussió en els moviments socials i feministes amb ‘L’hora violeta ‘. Monsterrat Roig, a través dels seus personatges femenins, va despullar un patriarcat amagat en totes les ideologies. L’última etapa literària de Montserrat Roig amb ‘El cant de la joventut’ i ‘Digues que m’estimes encara que sigui mentida’ demostren l’univers poètic més íntim d’aquesta escriptora considerada una de les més rellevants de la literatura catalana contemporània.
Al 1991, Montserrat Roig va morir a la Clínica del Pilar a causa d’un càncer de mama, als 45 anys. El llegat de Montserrat Roig perdura en l’impuls del periodisme social, a través dels Premis Montserrat Roig que reconeix els treballs més destacats en comunicació social.
