L’antiga Borsa de Barcelona, situada a l’edifici de la Llotja de Mar, al passeig d’Isabel II, va ser durant més d’un segle el lloc de Barcelona on es comerciava amb valors. Ho va explicar Jordi Carmona, economista, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’, el 2018.
De les mercaderies, als valors
La borsa oficial de l’estat espanyol va néixer a Madrid el 1831 en règim de monopoli. A la resta de ciutats de l’estat, com Barcelona, la gent del comerç és la que es va encarregar de comerciar amb els valors, tant privats com del sector públic. Durant la dècada del 1840, Catalunya va viure una forta industrialització amb la introducció del vapor a la indústria tèxtil i l’aparició de la primera línia de ferrocarril, de Barcelona a Mataró.
En aquesta època, a l’edifici de la Llotja es va passar de comercialitzar amb mercaderies a comercialitzar amb valors. A mesura que el comerç de valors s’especialitzava, es va destinar una part de l’edifici exclusivament a la compra i venda d’accions. El 1951, el Col·legi de Corredors va publicar la primera llista de cotitzacions borsàries a Barcelona. El crac borsari del 1857 va ser el primer que va tenir afectació a la Borsa de Barcelona i va suposar el tancament de moltes empreses de la ciutat.
La regulació del mercat
El 1915 es va imposar l’obligatorietat de crear un mercat regulat i oficial de valors. Fins a aquell moment, havia funcionat un mercat no regulat, un mercat lliure, que a partir d’aquella data es va traslladar a les oficines del carrer d’Avinyó. Durant anys, van conviure tots dos.
L’activitat a la sala de Contractacions
Antigament, la Sala de Contractacions de la Llotja era de parquet i hi havia quatre panells a banda i banda. Cada matí, els ordenances posaven en els panells les cotitzacions del moment de forma manual. Al mig de la sala es formava una rotllana i els corredors de comerç s’amuntegaven en grups negociant, comprant i venent valors. Al costat hi havia una sala de telèfons on es rebien les ordres dels inversos públics i privats. Diuen les males llengües que els ordenances, els encarregats de dur els missatges des dels telèfons fins als corredors, van fer força diners utilitzant aquest informació tan privilegiada.
I mentre al mig de la sala es feia la intermediació borsària, a un costat de la sala esperaven els intermediaris del cereal. Quan l’activitat canvista s’acabava, a la una del migdia, era el seu torn. De fet, avui, a la primera planta de l’edifici, encara es fa cada dimarts la intermediació del cereal. Després del cereal, s’intercanviava la carn. Aquestes subhastes eren públiques i a la vista de tothom.
De la Llotja al passeig de Gràcia
Avui, l’essència del mercat de valors és la mateixa que aleshores. L’única cosa que ha canviat és que els grups de persones s’han substituït per sistemes informàtics. I cada cop més regulat. L’any 1988, la Borsa de Barcelona va passar a estar interconnectada amb la resta de borses de l’estat. Les necessitats tècniques van fer que el 1994 la Borsa es traslladés de la Llotja al passeig de Gràcia, 19.
