El cel de la ciutat va ser solcat durant anys per un dirigible immens que va deixar bocabadats els barcelonins: el Graf Zeppelin. Un edifici de la ciutat conserva el testimoni.

Al carrer d’Ortigosa, cantonada amb Junqueres, a la façana d’un edifici construït els anys 30, hi ha un gravat del Graf Zeppelin. És un record i un homenatge al vol que aquest dirigible va fer a l’Exposició Universal del 1929.

Els zepelins o dirigibles són l’evolució dels globus aerostàtics per mitjà de la incorporació d’uns aparells que permetien dirigir-los. Els més famosos van ser els construïts pel comte Ferdinand von Zeppelin i ell va donar nom genèric a aquests aparells.

El comte Zeppelin va començar a construir els primers aparells a partir del 1900. Eren els anomenats zepelins rígids perquè estaven fets d’alumini per fora, amb uns globus d’hidrògen per dins, un material, per cert, molt inflamable. Els models van evolucionar i el primer que va ser explotat de manera comercial va ser el Graf Zeppelin, el cent-vint-i-set que es va construir a la factoria.

El primer cop que Barcelona va veure un zepelí va ser el 1928. Va ser en el curs d’unes proves que la casa Zeppelin estava fent per establir una ruta estable entre Alemanya i Buenos Aires. La ruta va quedar, finalment, limitada al Brasil. A Barcelona va arrelar la idea d’esdevenir un punt d’aturada en aquesta ruta. El problema és que a l’aeroport del Prat no hi havia les condicions necessàries.

A partir d’aquesta primera visita, la presència del Graf Zeppelin a Barcelona va ser força habitual i despertava un gran interès per les seves dimensions i per la modernitat de les seves formes. La gent de la ciutat sempre es va sentir seduïda pels vols dels zepelins.

Amb motiu de l’Exposició Universal, el Graf Zeppelin va fer una visita especial a Barcelona amb una aproximació espectacular vorejant la costa. Va fer tres vols, dos de dia i un de nit amb els reflectors de Montjuïc il·luminant-lo.

El 1929, el Graf Zeppelin va aconseguir fer la volta al món en vint-i-un dies.

Al Graf Zeppelin hi cabien vint passatgers i el doble de tripulants. Com que els vols duraven uns quants dies, el passatge disposava de cabines amb totes les comoditats, restaurats i altres serveis. El vol durava entre tres i quatre dies, en funció de les condicions atmosfèriques. Al volar a poca alçada i a una velocitat relativament baixa, uns 100 km/h, permetia una experiència més semblant a un viatge en vaixell que no pas al d’un avió.

El 1937, un zepelí més nou, més gran i més luxós que cap altre, el Hindenburg, va entrar en combustió quan entrava a Nova York. La catàstrofe es va seguir en directe per la ràdio i això encara la va magnificar més. Aquell accident va marcar el final de l’era dels zepelins com a mitjà de transport civil entre continents. Amb la Segona Guerra Mundial, l’avió en va prendre definitivament el relleu.