El Gran Teatre del Liceu ha presentat el projecte (OH!)PERA, una nova proposta que pretén aproximar-nos a les òperes de nova creació mitjançant quatre encàrrecs d’òperes breus a quatre compositors contemporanis. I això ens ha fet preguntar-nos: Són totes les òperes llargues, tal com diu el tòpic? Revisem òperes curtes emblemàtiques de la història de la música.
‘Tosca’, de G. Puccini
Puccini abreuja molt les òperes i crea grans tragèdies que duren menys de dues hores, com ‘La bohème’ o ‘Tosca’, que no supera les dues hores! Dura com una pel·lícula llarga.
‘Il Tabarro’, de G. Puccini
A finals de la seva carrera, Puccini va compondre’n tres de molt breus. De fet, les va crear per representar-les juntes a l’òpera de Nova York, i va inspirar-se en ‘La divina comèdia’ de Dante. A ‘Il tabarro’, Puccini ens planteja una història d’infidelitats que acaba amb l’assassinat de l’amant de Giorgetta, la dona de Michele. Una òpera angoixant que ens fa pensar en l’infern de viure en una relació que no té futur i en què la violència hi és present.
‘Suor Angelica’, de G. Puccini
Si ‘Il tabarro’ representa l’infern, ‘Suor Angelica’ és el purgatori. Es tracta d’una altra òpera breu de Puccini (no arriba a l’hora), ens presenten a Suor Angelica, una noia de família noble que ha estat tancada en un convent en haver tingut un fill sense haver-se casat. Si això no fos suficient, en una escena apareix la tieta d’Angelica per dir-li que el seu fill ha mort. Lògicament, l’escena et trenca el cor.
‘Gianni Schicchi’, de G. Puccini
I del purgatori, una mica d’alegria al paradís. ‘Gianni Schicchi’ conté l’ària que més bisos ha protagonitzat en els recitals d’òpera, ‘Oh, mio babbino caro’. És el personatge de Lauretta que li està dient al seu pare que vol casar-se amb Rinuccio, un jove nouvingut a Florència. La família inicialment s’hi oposava, per allò de la por als nouvinguts, però finalment accedeix. I és que l’argument de Lauretta és incontestable, diu: “Aniré al Ponte Vecchio a comprar-me un anell, o llançar-me al riu”. És l’única òpera còmica de Puccini. I també molt breu, només dura uns 50 minuts.
‘Dido and Aeneas’, de H. Purcell
Mozart va compondre als 12 anys un “singspiel” en un sol acte d’una hora de durada, ‘Bastià i Bastiana’. Donizetti va compondre el 1841 una altra òpera en un sol acte, ‘Rita’. Ara bé, abans que aquests dos, Henry Purcell va compondre una obra mestra, ‘Dido and Aeneas’. Tota l’òpera és sensacional, i no li has de dedicar gaire temps, perquè en menys d’una hora la pots veure (i escoltar sencera).
‘Cavalleria rusticana’, de P. Mascagni
‘Cavalleria rusticana’, de Pietro Mascagni, precisament l’òpera que el fill de Michael Corleone protagonitza al Teatre Massimo de Palerm. Una òpera del 1889 que ens explica les tradicions rústiques del sud d’Itàlia. Un argument pensat per apropar aquestes tradicions als italians del nord, atès que feia ben pocs anys que Itàlia s’havia unificat, i per això aquest interès per divulgar els costums. I aquest intermezzo s’ha fet molt popular, sobretot, gràcies al cinema, ja que apareix a pel·lícules com ‘Toro salvaje’ o ‘El padrí 3’.
‘Pagliacci’, de R. Leoncavallo
‘Cavalleria rusticana’ és molt habitual que es presenti juntament a una altra òpera breu, ‘Pagliacci’, una òpera molt popular, sobretot gràcies a aquesta mítica escena en què Canio s’està maquillant per sortir a escena a fer riure, malgrat haver acabat de descobrir que la seva dona li és infidel. Té el cor trist, però ha de sortir a fer riure.
