L’explosió de música i color d”Antaviana’, el muntatge mític de Dagoll Dagom, va ajudar el públic barceloní a sortir de la foscor del franquisme.
El 27 de setembre del 1978, la companyia Dagoll Dagom va estrenar ‘Antaviana’ a la Sala Villarroel, un espectacle que es va convertir en referent del teatre català.
Un glop d’aire fresc
Fins a aquell moment, el teatre que feia l’entorn de Bozzo i la resta de grups catalans era allò que s’anomenava teatre independent, amb molta motivació política, mirant de donar respostes a partir de l’antifranquisme. ‘Antaviana’ va deixar de banda la reivindicació i va inaugurar un nou camí dins el teatre català de l’època, un teatre basat en el pur plaer d’explicar històries. Va ser una finestra oberta a la fantasia que va aportar un glop d’aire fresc.
Textos de Calders, música de Sisa
La companyia, de la qual formava part Joan Lluís Bozzo que ens relata aquesta història, va crear l’obra a partir de l’adaptació d’uns contes de Pere Calders i amb música de Jaume Sisa. L’obra és una recreació del món màgic i alhora quotidià que caracteritzava l’estil de l’escriptor. La nit anterior a l’estrena s’havia fet l’assaig general amb l’única presència de Calders. Quan es va acomiadar de Bozzo li va dir unes paraules que aquest encara recorda: “Que hi hagi sort perquè la sort existeix”.
Un èxit total
El dia de l’estrena feia molta calor i a l’antiga Sala Villarroel no hi havia aire condicionat. Bozzo recorda que tots van suar com si estiguessin en una sauna. Però l’èxit va ser rotund i la companyia, formada per gent molt jove, es va sentir recompensada i agraciada per disposar d’una oportunitat i uns textos d’aquella categoria literària.
Durant les dues primeres temporades, l’obra va superar les 1.000 funcions i l’èxit de públic va ser aclaparador.
