FB la Rambla gener 2021

Comerciants i restauradors esperen des de fa anys una reforma urbanística i l’impuls del passeig com a pol cultural de la ciutat. La crisi sanitària, derivada de la pandèmia de la covid-19, ha afectat i continua afectant la ciutat. Molts negocis pateixen aquesta crisi i les seves conseqüències i un dels sectors més castigats són aquells que depenen del turisme.

Des del mes de març, pocs viatgers han visitat la ciutat. Les imatges del centre ple de turistes no s’han repetit aquest estiu. El passeig més famós de la ciutat, la Rambla, és un reflex del que ha passat a moltes zones i barris que vivien gairebé exclusivament del sector turístic.

La Rambla continua patint greument la davallada de visitants. Restaurants, hotels i botigues tancades fan entreveure que els negocis ho estan passant malament. Si a tot això hi sumem uns lloguers molt elevats i el fet que pocs barcelonins hi passegen, fa que el futur immediat de molts negocis sigui força incert.

A continuació debatem amb les persones que hi viuen i hi treballen per saber com és el present i quin serà el futur d’un dels passejos més coneguts arreu del món.


Transformació urbanística i canvi de model


Jordi Rabassa: regidor de Ciutat Vella

Les obres de reforma i ampliació de la Rambla per ampliar-ne l’espai per a vianants haurien d’haver començat a principis de l’any passat però, de moment, encara no s’ha aprovat el projecte executiu de les obres.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, assegura que les obres tiraran endavant perquè estan convençuts que la reforma urbanística s’ha de fer tal com es va pactar. Això sí, hauran de veure la disponibilitat pressupostària. La idea és aprovar tot el projecte executiu, però començar la reforma per la part de baixa, a la rambla de Santa Mònica.

El que ha assegurat el regidor és que aquest mateix any, el que sí podrà fer el districte és retirar les antigues parades d’ocellaires, ara reconvertides en quioscos de records. “Això ja serà una transformació urbanística important que farà la la Rambla sigui més ample i s’hi pugui passejar millor”.


Itziar González: arquitecta i exregidora de Ciutat Vella

L’equip Km 0, liderat per l’arquitecta i urbanista Itziar González, va guanyar el concurs internacional per reformar la Rambla. Una proposta que dona amplitud al passeig i que pretén crear tres places. “Hem fet una proposta que també pretén que els comerços estiguin menys especialitzats en turisme i més en la qualitat”.

González creu que les obres no han començat perquè “actuar a la Rambla impressiona, ja que es toca el cor de la memòria històrica, social i política de la ciutat. Els polítics tenen por d’intervenir-hi perquè encara no està gaire clar cap a quin model socioeconòmic anirà el passeig, per nosaltres la Rambla ha de ser un sobreeixidor de tota l’activitat cultural de la ciutat”.


Fermín Villar: president d’Amics de la Rambla

L’associació veïnal i comercial Amics de la Rambla fa temps que reclama l’inici de les obres de reforma, però a la vegada el seu president, Martín Villar, critica que “el projecte de reforma és irònic i decebedor, ja que l’Ajuntament que té per bandera la pacificació de vehicles accepta que continuïn circulant busos de 18 metres pel passeig“. 

Segons Villar, “cal coratge per restringir el trànsit, tot i que entenem que és l’entrada de vehicles al barri del Raval. La nova mobilitat, que és una revolució, no es preveu a la reforma i, per tant, volem actualitzar el projecte de reforma”. A més a més, creu que “cal convertir la Rambla en un pol d’atracció cultural perquè d’aquesta manera l’oferta gastronòmica i comercial s’haurà d’adaptar a un nou tipus de client d’aquí. Fem que 50 cops a l’any sigui Sant Jordi”.


Restauradors i floristes


Montserrat Vila, copropietària del restaurant Nuria

La Montserrat Vila fa tota la vida que treballa al restaurant Nuria. El seu avi el va obrir amb un altre soci l’any 1930 i des d’aleshores no havien vist una situació com l’actual. “Les hem vistes de tots colors, però com ara mai”.

Després de l’obligat confinament de l’any passat, el restaurant Nuria és un dels pocs restaurants que van decidir obrir. “Ens la vam jugar i vam decidir obrir i resistim, però només amb un 20 % de la feina habitual”.

“Fa molta tristor perquè abans de l’arribada del turisme els barcelonins i catalans venien a la Rambla. Quan va arribar el boom turístic van marxar i ara sembla que han desconnectat del passeig, ja no se la volen fer seva”. Per atreure els barcelonins, la Montserrat creu que des del districte de Ciutat Vella “haurien d’impulsar activitats culturals, lúdiques o per a infants que siguin un al·licient afegit per venir i donar-hi una volta”.


Mireia Torralba, propietària del restaurant Amaya

La Mireia Torralba és la propietària del restaurant Amaya a la part baixa de la Rambla. El va obrir la seva família l’any 1941 i, actualment, està tancat. La Mireia va decidir obrir al juliol, però després d’un estiu molt fluix de feina va haver d’abaixar persianes en espera que millori la situació.

La Mireia creu que el que ha d’atreure els barcelonins és una oferta cultural i de restauració bona i de qualitat. “Han tancat molts restaurants i em fa por que els comprin fons voltors i que hi posin restaurants de mala qualitat. Crec que hem d’oferir bona qualitat amb diferents nivells, però amb un servei digne i honest”.


Carolina Payés, florista

Qui també ha patit la crisi són les parades de floristes. Actualment, algunes de les parades continuen tancades, aquelles que s’havien especialitzat en la venda de records per a turistes. No és el cas de la parada de flors de la Carme que ens assegura “que continuen treballant força, ja que les flors les compren els barcelonins”.

La Carolina assegura que “ha estat molt dur veure la Rambla buida i continua sent dur, però ara ja s’hi veu més gent. Al juliol, quan vam reobrir la Rambla provocava tristor. Com que s’havia enfocat només als turistes, un cop aquests van desaparèixer va quedar buida”.


La desaparició de turistes i veïns


Miquel Moncho, veí

En Miquel va arribar al pis on viu a la Rambla a principis de l’any 1949. Des d’aleshores ha vist com el passeig ha anat canviant al llarg dels anys. “Va passar de ser un lloc on baixaven els barcelonins a ser un espai envaït per turistes. Ara torna a ser un passeig. Tot i que no m’agrada la pandèmia, ara no hi ha massificació turística perquè ho espatllen tot. És un plaer poder passejar sense aglomeracions amunt i avall”.

A la pregunta de com hauria de ser la Rambla, en Miquel ho té molt clar: “Hauria de tenir menys terrasses per guanyar espai dins del passeig perquè s’hi passegi millor i perquè els veïns puguin, per exemple, passejar el gos al matí”

Uns veïns que com explica en Miquel han anat desapareixent els darrers anys. “Per exemple, el pis d’aquí al costat costava 1.400 euros al mes. Quin matrimoni pot pagar aquest lloguer i, a més a més, els subministres? Els de l’entresol pagaven 1.800 euros. Els pocs barcelonins que queden a la Rambla ja tenen de 75 anys cap amunt”.

En Miquel creu que s’hauria de fer un canvi de model de restauració no enfocat només als turistes, sinó en què predomini la cuina catalana. “A la Rambla hi ha molt pocs restaurants amb una mica de tradició. Si vas a un passeig emblemàtic de la resta de l’estat per 10 o 15 euros pots menjar un menú boníssim. A la Rambla no, aquí fan entrepans llargs com un AVE”.Un veí que espera que aquesta crisi ajudi a desmassificar el passeig i a poblar-lo de veïns nous. El que té clar “és que Barcelona és preciosa i divina però la Rambla és superior a la mateixa ciutat”.


La família Barris

Un altaveu de les opinions dels veïns i veïnes de Barcelona. Cada setmana, ‘La família Barris’ es trasllada a espais per conèixer les opinions i les històries de qui viu o treballa a la ciutat.

La Família Barris