Cap a finals dels any 20, la FIFA feia un congrés anual per organitzar les competicions de futbol internacionals de la temprada. Aquell any va decidir reunir-se a Barcelona perquè s’hi estava fent amb molt d’èxit l’Exposició Universal. En aquella reunió es va triar l’Uruguai per celebrar-hi la primera edició del Mundial de futbol i, irònicament, Espanya no hi va anar.

El Mundial, a roda del Jocs

La reunió va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament, abans coneguda com a Sala de la Reina Regent. En aquella reunió es va decidir organitzar un campionat mundial de futbol aprofitant l’èxit d’aquest esport als Jocs Olímpics. També es va decidir ampliar el nombre de països afiliats, 23 en aquell moment, admetent, entre d’altres, Mèxic, el Japó o Islàndia.

L’Uruguai, massa lluny

La candidatura de l’Uruguai com a organitzadora d’aquest primer Mundial es va imposar per diverses qüestions: havia guanyat les dues darreres competicions olímpiques; el 1930 va ser el centenari de la independència del país, i la seva proposta organitzativa i econòmica era insuperable.

A l’hora de la veritat, només quatre seleccions europees es van atrevir a fer el dur viatge en vaixell a través de l’atlàntic per anar a l’Uruguai: França, Iugoslàvia, Bèlgica i Romania. L’absència d’Espanya va ser fortament criticada.

Ho va explicar Xavier García Luque, periodista de ‘La Vanguardia’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.