El maig de 1929, Barcelona era un bullici de gent acabant els preparatius de l’exposició internacional. Aprofitant aquest esdeveniment, la FIFA va decidir traslladar el Congrés Mundial que tenia previst celebrar a Madrid i fer-ho a Barcelona. El futbol vivia un moment d’auge a la ciutat. El Barça, l’Espanyol i l’Europa estaven entre els 10 equips que van inaugurar la Lliga de Primera Divisió. Un atractiu afegit per acollir una decisió que marcaria el futur de la història del futbol: la celebració d’un Mundial.
El congrés de Barcelona (1929)
El saló Reina Regent de l’Ajuntament va rebre representants de 23 països, encapçalats per Jules Rimet, el president de la FIFA. L’alcalde de Barcelona, Darius Rumeu i Freixa (Baró de Viver) va presidir la sessió, que va començar amb el parlament del president de la FIFA. Jules Rimet va adreçar paraules d’elogi a l’estat i a la ciutat: “Espanya ocupa una situació destacada en la vida esportiva i Barcelona encaçala les ciutats que reten tribut al món de l’esport.”
Un dels temes tractats en aquella trobada va ser l’entrada a la FIFA del Japó, Mèxic, Palestina, Islàndia, Cuba i les Antilles holandeses. Les votacions van determinar que els sis països entrarien a formar part de la Federació. Però el debat més important va ser el que determinaria la seu del Mundial de 1930.
Sis candidats, cinc renúncies
El Mundial de 1930 va tenir sis candidats: Hongria, Espanya, Itàlia, Països Baixos, l’Uruguai i Suècia. Els suecs van ser els primers en renunciar, per donar suport a Itàlia. La intervenció clau va ser la d’Adrián Beccar, rerpesentant argentí, que va apel·lar a les bones relacions entre Europa i Sud-amèrica. En el seu discurs de suport a l’Uruguai va servir perquè Hongria i els Països Baixos retiressin la candidatura. La intervenció italiana va sorprendre tothom perquè també es va fer enrere en la cursa per organitzar el Mundial. Julián Olave, en representació d’Espanya, va seguir el mateix camí. També va assegurar que la selecció espanyola participaria a l’Uruguai amb els millors jugadors. Una promesa que es va trencar al cap d’uns mesos, ja que molts països europeus van renunciar a prendre part en el Mundial.
L’Uruguai, primera seu d’un mundial
Els emissaris sud-americans van jugar un paper clau en la tria i finalment l’Uruguai va ser escollit per unanimitat. Aquella setmana a Montevideo s’havia aprovat un projecte de llei que va concedir un crèdit de mig milió de dòlars per fer front a les despeses que pogués generar l’organització del Campionat del Món. A Barcelona, doncs, es va plantar la llavor d’un dels esdeveniments esportius més importants del món. L’any 1930 l’Uruguai va fer a Montevideo el primer Mundial de futbol.
